La terrible erupció del Vesubio que el 29 d'agost de l'any 79 d.c. va
sepultar a Pompeia, a Herculano i a altres poblacions de la CampĆ nia va
ser presenciada des de lluny per Plinio el Jove, que llavors comptava
amb divuit anys. El seu oncle i pare adoptiu, el naturalista Plinio el
Vell, manava la flota romana estacionada en Miseno, i quan va advertir
la catĆ strofe es va encaminar a les proximitats del volcĆ , la qual cosa
li va costar la vida. El seu nebot es va quedar amb la seua mare en
Miseno, població que també va patir de les conseqüències de l'erupció i
dels terratrèmols, però es van retirar al camp en els moments de major
perill. Més tard Plinio en una carta explicarà al seu amic l'historiador
TĆ cit com va viure aquell terrible esdeveniment. Llegiu atentament el
relat i responeu a les qüestions plantejades
Epistulae VI, 20.
"Cayo Plinio a TĆ cit, salut.
InduĆÆt per la carta que, a instĆ ncia teua, et vaig escriure sobre la
mort del meu oncle, em dius que desitges saber sobre els temors pels
quals vaig passar quan em vaig quedar en Miseno, que Ʃs on interrompia
el meu relat. Encara que el meu Ć nim s'horroritza en recordar-lo,
començaré. Aixà que el meu oncle va haver marxat em vaig lliurar a
l'estudi , perquè per a això m'havia quedat; després em vaig banyar,
vaig sopar i vaig dormir amb inquietud i poc. Feia molts dies habĆ” patit
un terratrèmol no gaire alarmant, ja que és una cosa molt freqüent a
Campà nia. Però aquella nit va ser tan forta que semblava que tot, més
que moure's, s'ensorrava...
La meua mare va entrar precipitadament a la meua habitació en el
precĆs moment que jo eixia amb intenció de despertar-la si dormia. Ens
asseiem a l'esplanada que hi havia entre els edificis i la mar. No sƩ si
per provocació o per imprudència, perquè encara no tenia divuit anys,
em vaig emportar un volum de Tito Livio, i per a distraure'm, em vaig
posar a llegir-lo i a prendre notes, com havia fet abans. De sobte es va
acostar un amic del meu oncle, que recentment havia arribat d'Espanya
per a visitar-lo, i en veure'ns acĆ asseguts, i a mi que fins i tot
estava llegint, va retraure a la meua mare la seua paciĆØncia i a mi la
meua confiança. No obstant això, jo vaig seguir ocupat amb el meu
llibre.
Va arribar la primera hora del dia i no era encara clar. Els
edificis dels voltants estaven tan clivellats que en aquell lloc
descobert i estret la por creixia per moments. Llavors ens va semblar
oportĆŗ abandonar la vila. La multitud ens seguia admirada, perquĆØ en els
moments de pĆ nic un se sol guiar per les decisions dels altres, i tots
espentaven als fugitius. En arribar al camp, ens parem. Ens sorprenien
moltes coses dignes d'admiració i de temor. Entre altres, ocorria que
els vehicles que havĆem ordenat que ens precediren, malgrat estar en un
camp llanĆsimo, emprenien diverses direccions i no era possible
mantenir-los quiets. A més vèiem que la mar s'arreplegava en si mateix,
com si temera els tremolors de la terra. La platja s'havia eixamplat i
molts animals marins havien quedat en sec sobre l'arena. D'altra banda
una negra i horrible núvol, esquinçada per tortes i vibrants sacsejades
de foc, s'obria en llargues clivelles de foc, que assemblaven llampecs,
però eren majors.
Llavors aquell amic que havia vingut d'Espanya ens va dir seca i
planament, a la meua mare i a mi: "Si el teu germĆ , si el teu oncle, viu
encara, vol que vosaltres tambĆ© us salveĆs. Si ha mort va voler que le
sobreviviérais. Per tant què espereu per a emprendre la fugida?". Li vam
respondre que no cercarĆem la nostra salvació mentre no sabĆ©rem de la
seua; i ell sense esperar mƩs es va allunyar del perill el mƩs veloƧment
que va poder.
No va tardar molt de temps a descendir aquell nĆŗvol fins a la terra i
cobrir la mar; ja havia envoltat i amagat a Capri, i, corrent-se cap al
Miseno, l'ocultava. Llavors la meua mare em demanava, em pregava i em
manava que fugira com poguera, perquè sent jo jove bé ho podria fer, i
ella apesarada pels anys i el cos, moriria tranquil·la al no ser la
causa de la meua mort. jo, per part meua, no em volia posar fora de
perill si no era justament amb ella; i asi la vaig agafar de la mĆ i la
vaig obligar a anar de pressa, la qual cosa va fer acusant-se a si
mateixa de constituir un estrobo per a mi. Ja queia cendra, encara que
poca, però en tornar el rostre vaig veure que s'aproximava una espessa
boira per darrere de nosaltres que, com un torrent, s'estenia per terra.
"Apartem-nos -vaig dir- mentre vegem, a fi que la multitud no ens
atropelle al carrer empedrat quan vinguen les tenebres". A penes havia
dit això quan va fosquejar, no com en les nits sense lluna o ennuvolades
sinó amb una foscor igual a la que es produeix en un lloc tancat en el
qual no hi ha llums. AllĆ hauries sentit xiscles de dones, crits de
xiquets, cridadissa d'homes: tots cercaven a veus als seus pares, als
seus fills, als seus esposos, els quals tambƩ a crits responien. Uns
lamentaven la seua desgrĆ cia, uns altres la dels seus parents, i hi
havia els qui que per por de la mort la imprecaven. Molts eren els que
elevaven les mans cap als dƩus, i uns altres s'havien convenƧut que els
déus no existeixen, creien que era l'última nit del món. No faltaven els
que amb terror fals i fingit exageraven els perills reals. Alguns
notificaven als crĆØduls amb falsedat que s'havia enfonsat i incendiat el
Miseno. Quan va aclarir una mica ens va semblar que no comenƧava el dia
sinó que el foc s'anava aproximant; però es va detenir una mica lluny i
desprƩs van tornar les tenebres i una altra vegada la densa i espessa
cendra. De tant en tant ens alçà vem per a sacsejar-nos les cendres, en
cas contrari ens hauria cobert i ofegat amb el seu pes. Em podria
envanir de no haver-me lamentat i no haver proferit cap crit fort enmig
de tants perills, però em consolava, en la meua mortalitat, la idea que
tots i tot acabava amb mi.
Aquell baf caliginós, no obstant això, es va esvair en fum i boira, i
prompte va comenƧar el dia de bo de bo i fins va lluir el sol, encara
que una cosa ombrĆvola, com quan es produeix un eclipsi. Davant els
nostres ulls parpadeantes tot semblava distitnto i cobert d'espessa
cendra, com si fóra neu. Després d'haver curat com vam poder els nostres
cossos vam tornar a Miseno i passem una nit angoixant i terrible entre
l'esperança i la por. Va prevaldre la por, perquè encara durava el
terratrèmol, i eren molts els que afegien a les desventures pròpies i
alienes terrorĆfics vaticinis. Però nosaltres no determinem marxar-nos,
encara que encara estĆ vem exposats al perill, perquĆØ esperĆ vem notĆcies
del meu oncle. Tingues salut."
Qüestions
1.On estava l'almirall Plinio mentre el seu nebot romania en Miseno?
2.Era aquest el primer terratrèmol que patia la regió de la Campà nia?
3.Hi havia hagut algun altre terratrĆØmol en anys anteriors?
4.Actuen prudentment Plinio i la seua mare quan comença el terratrèmol?
5.Quin tipus de lectura s'emporta amb si: novel·la, filosofia, religió o història'?
6.Per quĆØ els carros, malgrat estar en terreny pla, es mouen en totes les direccions?
7.Quin fenomen sol ocórrer després dels senyals que observa Plinio en la mar?
8.A quĆØ es refereix Plinio en descriure la “negra i horrible nĆŗvol” que ve del Vesubio?
9.Com descriu la foscor del vespre? Per què és aix�
10.Per què són freqüents els terratrèmols en aqueixa zona?
11.Saps quĆØ has de fer en cas que et sorprenga un?
12.Per què van ser simultanis el terratrèmol i l'erupció del volcà ?
13.Quines fases es donen en l'explosió d'un volcà ?
14.Quins altres volcans coneixes a Europa?
15.Actualment hi ha algun volcà actiu? En quina part del món?
Sobre la Pel.lĆcula :
a.QuĆØ t'ha semblat la pel·lĆcula? QuĆØ Ć©s el que mĆ©s t'ha agradat i el que
menys?
b.QuĆØ destacaries de la pel·lĆcula? Explica la que consideres la millor escena o la
millor frase del film
c.T'ha xocat algun aspecte en concret?
d.Quin conflicte o conflictes es plantegen?
e.Quins sentiments et provoca la pel·lĆcula? Per quĆØ?
f.Quines escenes de la pel·lĆcula et sembla mĆ©s desagradables i la mĆ©s bonica? i la
més impactant? Canvià ries el final?
2. Personatges
g.Milo, Casia, Corvus, Atticus, Bellator, ... Tria dos dels personatges de la
pel·lĆcula i descriu-los (mĆnim cinc lĆnies) per a fer-ho pots ajudar-te d'aquests
adjectius: Bondadós, calmat, tolerant, pacient, perseverant,
solidari, ordenat, voluntariós, generós, indiferent, impacient, sincer,
humil, obedient, colèric, respectuós, delicat, amigable, bondadós,
respectuós, apassionat, cruel, malvat, sanguinari,...
h.Ara explica la vida que ha hagut de portar el protagonista des que apareix en
les primeres imatges de la pel·lĆcula.
3. Reflexione
En les bugaderies de Pompeia, els esclaus llavaven la roba amb orina, per a blanquejar-la. VespasiĆ va fer pagar un impost sobre l'orina ja que s'utilitzava com a lleixiu i per a desgreixar teixits.
• Et sembla un sistema higiĆØnic? Raona la resposta
• QuĆØ Ć©s un impost?
• QuĆØ opines de pagar impostos? Per a quĆØ s'utilitza els diners que es paga en
impostos?
Només la meitat de la població pompeiana arribava a l'edat de 10 anys. Però, si ho aconseguien,
podien esperar una raonable esperança de vida, pròxima a l'actual.
• Quin creus que era el motiu de la mortalitat infantil?
• I de la longevitat si sobrevivien?
• En l'actualitat, encara hi ha zones en el món on, per desgrĆ cia, la mortalitat
infantil és molt elevada. Quines són les causes?
Les baralles de gladiadors van estar prohibits per l'emperador Neró durant 10 anys per altercats
produïts en l'amfiteatre de Pompeia. Avui dia es produeixen també
altercats en espectacles quasi sempre esportius i, mƩs que res, en el futbol.
• Recordes algun?
• QuĆØ penses d'aquests altercats?
• Per a seguir l'exemple Hauria de prohibir-se l'entrada al pĆŗblic als espectacles
esportius on hi haja altercats?. Raona la resposta (mĆnim 5 lĆnies)
La casa pompeiana. Per a imaginar-nos com havia de ser una casa a Pompeia,
respon les següents preguntes:
- Per a quĆØ utilitzaven el triclini?
- Com es decoraven els sòls i parets de les cases pompeianes?
- Com s'il·luminaven les cases a Pompeia?
- Els seus recipients eren de cristall, cerĆ mica o metall?
- DiferĆØncies entre mosaic i pintura al fresc.
5. Les paraules
Una de les manifestacions de la vida quotidiana són els graffittis, escriptures populars amb què
els romans tenien per costum adornar les parets. Els seus motius eren variats, des de comentaris
mordaƧos sobre polĆtica local, fins a explĆcits anuncis de serveis de prostitució,
des de declaracions d'amor, fins a encanteris i malediccions contra persones.
El que és cert, és que aquesta és probablement l'única i en tot cas la millor manifestació
que ens ha quedat de la veu del poble pla de l'Imperi romĆ . Ni la literatura ni el teatre
ens permeten captar la realitat del dia a dia d'unes persones que van veure trĆ gicament
truncades les seues vides fa 1928 anys.
S'han trobat nombrosos grafitis a Pompeia, (reflexius, vulgars, amorosos,
anuncis,... llegirem alguns:
"Timele Ʃs una culona".
"M'he pixat en el llit. Ho confesse, he comès un pecat, però si em preguntes,
hospedero, la raó, et diré: no tenia orinal".
"Cestilia, reina de Pompeia, dona encantadora, jo et salude".
“Un xicotet problema es fa gran si s'ignora.”
“Oh, murs! Heu aguantat tants grafitis avorrits, que em sorprĆØn que no us
hayais esfondrat.”
“Res pot durar per sempre.”
En les parets de Pompeia podem trobar el que es coneix com
inscriptiones parietariae. Dins d'elles hi ha dos tipus principals:
a) Els tituli picti o pintades, anomenats també dipinti, estan escrits en capital rústica més o
menys cuidada amb pinzell de tall recte i pintura roja o negra i solen contenir temes
oficials com a cartells electorals (programmata) o anuncis de jocs de gladiadors (edicta
munerum), encara que tambƩ hi ha exemples de temes menys oficials com a anuncis d'objectes
perduts, de lloguer d'habitatges, de prohibicions, d'amor...
b) El conjunt més nombrós, al voltant de 5000 entre Pompeia i Herculano, el constitueixen
els grafits: inscripcions traçades mitjançant punxó (inscriptiones graphio scriptae) d'un
estil més informal i personal i amb una temà tica que abasta un ampli contingut: l'escola,
els gladiadors, l'amor, els insults, el record de pas...
El llatĆ que s'usa en els grafits reflecteix la llengua de les classes populars usat durant el segle
I d. C. i conegut com a LlatĆ Vulgar.
Escriu un grafiti polĆtic i un anunci, desprĆ©s imagina que eres un ciutadĆ
pompeiĆ i, usant el seu alfabet, torna a escriure'ls.
Practica els carĆ cters de l'alfabet dels grafiti pompeians. Intenta escriure
també el teu nom i cognoms amb aquest alfabet pompeià .
No comments:
Post a Comment