127_Peli Pompeia

La terrible erupció del Vesubio que el 29 d'agost de l'any 79 d.c. va sepultar a Pompeia, a Herculano i a altres poblacions de la Campània va ser presenciada des de lluny per Plinio el Jove, que llavors comptava amb divuit anys. El seu oncle i pare adoptiu, el naturalista Plinio el Vell, manava la flota romana estacionada en Miseno, i quan va advertir la catàstrofe es va encaminar a les proximitats del volcà, la qual cosa li va costar la vida. El seu nebot es va quedar amb la seua mare en Miseno, població que també va patir de les conseqüències de l'erupció i dels terratrèmols, però es van retirar al camp en els moments de major perill. Més tard Plinio en una carta explicarà al seu amic l'historiador Tàcit com va viure aquell terrible esdeveniment. Llegiu atentament el relat i responeu a les qüestions plantejades

Epistulae VI, 20.

"Cayo Plinio a Tàcit, salut.

Induït per la carta que, a instància teua, et vaig escriure sobre la mort del meu oncle, em dius que desitges saber sobre els temors pels quals vaig passar quan em vaig quedar en Miseno, que és on interrompia el meu relat. Encara que el meu ànim s'horroritza en recordar-lo, començaré. Així que el meu oncle va haver marxat em vaig lliurar a l'estudi , perquè per a això m'havia quedat; després em vaig banyar, vaig sopar i vaig dormir amb inquietud i poc. Feia molts dies habá patit un terratrèmol no gaire alarmant, ja que és una cosa molt freqüent a Campània. Però aquella nit va ser tan forta que semblava que tot, més que moure's, s'ensorrava...

La meua mare va entrar precipitadament a la meua habitació en el precís moment que jo eixia amb intenció de despertar-la si dormia. Ens asseiem a l'esplanada que hi havia entre els edificis i la mar. No sé si per provocació o per imprudència, perquè encara no tenia divuit anys, em vaig emportar un volum de Tito Livio, i per a distraure'm, em vaig posar a llegir-lo i a prendre notes, com havia fet abans. De sobte es va acostar un amic del meu oncle, que recentment havia arribat d'Espanya per a visitar-lo, i en veure'ns ací asseguts, i a mi que fins i tot estava llegint, va retraure a la meua mare la seua paciència i a mi la meua confiança. No obstant això, jo vaig seguir ocupat amb el meu llibre.

Va arribar la primera hora del dia i no era encara clar. Els edificis dels voltants estaven tan clivellats que en aquell lloc descobert i estret la por creixia per moments. Llavors ens va semblar oportú abandonar la vila. La multitud ens seguia admirada, perquè en els moments de pànic un se sol guiar per les decisions dels altres, i tots espentaven als fugitius. En arribar al camp, ens parem. Ens sorprenien moltes coses dignes d'admiració i de temor. Entre altres, ocorria que els vehicles que havíem ordenat que ens precediren, malgrat estar en un camp llanísimo, emprenien diverses direccions i no era possible mantenir-los quiets. A més vèiem que la mar s'arreplegava en si mateix, com si temera els tremolors de la terra. La platja s'havia eixamplat i molts animals marins havien quedat en sec sobre l'arena. D'altra banda una negra i horrible núvol, esquinçada per tortes i vibrants sacsejades de foc, s'obria en llargues clivelles de foc, que assemblaven llampecs, però eren majors.

Llavors aquell amic que havia vingut d'Espanya ens va dir seca i planament, a la meua mare i a mi: "Si el teu germà, si el teu oncle, viu encara, vol que vosaltres també us salveís. Si ha mort va voler que le sobreviviérais. Per tant què espereu per a emprendre la fugida?". Li vam respondre que no cercaríem la nostra salvació mentre no sabérem de la seua; i ell sense esperar més es va allunyar del perill el més veloçment que va poder.

No va tardar molt de temps a descendir aquell núvol fins a la terra i cobrir la mar; ja havia envoltat i amagat a Capri, i, corrent-se cap al Miseno, l'ocultava. Llavors la meua mare em demanava, em pregava i em manava que fugira com poguera, perquè sent jo jove bé ho podria fer, i ella apesarada pels anys i el cos, moriria tranquil·la al no ser la causa de la meua mort. jo, per part meua, no em volia posar fora de perill si no era justament amb ella; i asi la vaig agafar de la mà i la vaig obligar a anar de pressa, la qual cosa va fer acusant-se a si mateixa de constituir un estrobo per a mi. Ja queia cendra, encara que poca, però en tornar el rostre vaig veure que s'aproximava una espessa boira per darrere de nosaltres que, com un torrent, s'estenia per terra.

"Apartem-nos -vaig dir- mentre vegem, a fi que la multitud no ens atropelle al carrer empedrat quan vinguen les tenebres". A penes havia dit això quan va fosquejar, no com en les nits sense lluna o ennuvolades sinó amb una foscor igual a la que es produeix en un lloc tancat en el qual no hi ha llums. Allí hauries sentit xiscles de dones, crits de xiquets, cridadissa d'homes: tots cercaven a veus als seus pares, als seus fills, als seus esposos, els quals també a crits responien. Uns lamentaven la seua desgràcia, uns altres la dels seus parents, i hi havia els qui que per por de la mort la imprecaven. Molts eren els que elevaven les mans cap als déus, i uns altres s'havien convençut que els déus no existeixen, creien que era l'última nit del món. No faltaven els que amb terror fals i fingit exageraven els perills reals. Alguns notificaven als crèduls amb falsedat que s'havia enfonsat i incendiat el Miseno. Quan va aclarir una mica ens va semblar que no començava el dia sinó que el foc s'anava aproximant; però es va detenir una mica lluny i després van tornar les tenebres i una altra vegada la densa i espessa cendra. De tant en tant ens alçàvem per a sacsejar-nos les cendres, en cas contrari ens hauria cobert i ofegat amb el seu pes. Em podria envanir de no haver-me lamentat i no haver proferit cap crit fort enmig de tants perills, però em consolava, en la meua mortalitat, la idea que tots i tot acabava amb mi.

Aquell baf caliginós, no obstant això, es va esvair en fum i boira, i prompte va començar el dia de bo de bo i fins va lluir el sol, encara que una cosa ombrívola, com quan es produeix un eclipsi. Davant els nostres ulls parpadeantes tot semblava distitnto i cobert d'espessa cendra, com si fóra neu. Després d'haver curat com vam poder els nostres cossos vam tornar a Miseno i passem una nit angoixant i terrible entre l'esperança i la por. Va prevaldre la por, perquè encara durava el terratrèmol, i eren molts els que afegien a les desventures pròpies i alienes terrorífics vaticinis. Però nosaltres no determinem marxar-nos, encara que encara estàvem exposats al perill, perquè esperàvem notícies del meu oncle. Tingues salut."


Qüestions

1.On estava l'almirall Plinio mentre el seu nebot romania en Miseno?
2.Era aquest el primer terratrèmol que patia la regió de la Campània?
3.Hi havia hagut algun altre terratrèmol en anys anteriors?
4.Actuen prudentment Plinio i la seua mare quan comença el terratrèmol?
5.Quin tipus de lectura s'emporta amb si: novel·la, filosofia, religió o història'?
6.Per què els carros, malgrat estar en terreny pla, es mouen en totes les direccions?
7.Quin fenomen sol ocórrer després dels senyals que observa Plinio en la mar?
8.A què es refereix Plinio en descriure la “negra i horrible núvol” que ve del Vesubio?
9.Com descriu la foscor del vespre? Per què és així?
10.Per què són freqüents els terratrèmols en aqueixa zona?
11.Saps què has de fer en cas que et sorprenga un?
12.Per què van ser simultanis el terratrèmol i l'erupció del volcà?
13.Quines fases es donen en l'explosió d'un volcà?
14.Quins altres volcans coneixes a Europa?
15.Actualment hi ha algun volcà actiu? En quina part del món?

Sobre la Pel.lícula : 

a.Què t'ha semblat la pel·lícula? Què és el que més t'ha agradat i el que
menys?
b.Què destacaries de la pel·lícula? Explica la que consideres la millor escena o la
millor frase del film
c.T'ha xocat algun aspecte en concret?
d.Quin conflicte o conflictes es plantegen?
e.Quins sentiments et provoca la pel·lícula? Per què?
f.Quines escenes de la pel·lícula et sembla més desagradables i la més bonica? i la
més impactant? Canviàries el final?
 

2. Personatges
 
g.Milo, Casia, Corvus, Atticus, Bellator, ... Tria dos dels personatges de la
pel·lícula i descriu-los (mínim cinc línies) per a fer-ho pots ajudar-te d'aquests
adjectius: Bondadós, calmat, tolerant, pacient, perseverant,
solidari, ordenat, voluntariós, generós, indiferent, impacient, sincer,
humil, obedient, colèric, respectuós, delicat, amigable, bondadós,
respectuós, apassionat, cruel, malvat, sanguinari,...
 
h.Ara explica la vida que ha hagut de portar el protagonista des que apareix en
les primeres imatges de la pel·lícula.

3. Reflexione 

En les bugaderies de Pompeia, els esclaus llavaven la roba amb orina, per a blanquejar-la. Vespasià va fer pagar un impost sobre l'orina ja que s'utilitzava com a lleixiu i per a desgreixar teixits. 

• Et sembla un sistema higiènic? Raona la resposta
• Què és un impost?
• Què opines de pagar impostos? Per a què s'utilitza els diners que es paga en
impostos?
Només la meitat de la població pompeiana arribava a l'edat de 10 anys. Però, si ho aconseguien, podien esperar una raonable esperança de vida, pròxima a l'actual.
• Quin creus que era el motiu de la mortalitat infantil?
• I de la longevitat si sobrevivien?
• En l'actualitat, encara hi ha zones en el món on, per desgràcia, la mortalitat
infantil és molt elevada. Quines són les causes?
Les baralles de gladiadors van estar prohibits per l'emperador Neró durant 10 anys per altercats produïts en l'amfiteatre de Pompeia. Avui dia es produeixen també
altercats en espectacles quasi sempre esportius i, més que res, en el futbol.
• Recordes algun?
• Què penses d'aquests altercats?
• Per a seguir l'exemple Hauria de prohibir-se l'entrada al públic als espectacles esportius on hi haja altercats?. Raona la resposta (mínim 5 línies)
 

La casa pompeiana. Per a imaginar-nos com havia de ser una casa a Pompeia, respon les següents preguntes:

• Per a què utilitzaven el triclini?
• Com es decoraven els sòls i parets de les cases pompeianes?
• Com s'il·luminaven les cases a Pompeia?
• Els seus recipients eren de cristall, ceràmica o metall?
• Diferències entre mosaic i pintura al fresc.

5. Les paraules
 

Una de les manifestacions de la vida quotidiana són els graffittis, escriptures populars amb què els romans tenien per costum adornar les parets. Els seus motius eren variats, des de comentaris mordaços sobre política local, fins a explícits anuncis de serveis de prostitució, des de declaracions d'amor, fins a encanteris i malediccions contra persones.
El que és cert, és que aquesta és probablement l'única i en tot cas la millor manifestació que ens ha quedat de la veu del poble pla de l'Imperi romà. Ni la literatura ni el teatre ens permeten captar la realitat del dia a dia d'unes persones que van veure tràgicament truncades les seues vides fa 1928 anys.
S'han trobat nombrosos grafitis a Pompeia, (reflexius, vulgars, amorosos, anuncis,... llegirem alguns: 

 "Timele és una culona".
 "M'he pixat en el llit. Ho confesse, he comès un pecat, però si em preguntes,
hospedero, la raó, et diré: no tenia orinal".
 "Cestilia, reina de Pompeia, dona encantadora, jo et salude".
 “Un xicotet problema es fa gran si s'ignora.”
 “Oh, murs! Heu aguantat tants grafitis avorrits, que em sorprèn que no us
hayais esfondrat.”
 “Res pot durar per sempre.”
 

En les parets de Pompeia podem trobar el que es coneix com inscriptiones parietariae. Dins d'elles hi ha dos tipus principals:
a) Els tituli picti o pintades, anomenats també dipinti, estan escrits en capital rústica més o menys cuidada amb pinzell de tall recte i pintura roja o negra i solen contenir temes oficials com a cartells electorals (programmata) o anuncis de jocs de gladiadors (edicta munerum), encara que també hi ha exemples de temes menys oficials com a anuncis d'objectes perduts, de lloguer d'habitatges, de prohibicions, d'amor...
b) El conjunt més nombrós, al voltant de 5000 entre Pompeia i Herculano, el constitueixen els grafits: inscripcions traçades mitjançant punxó (inscriptiones graphio scriptae) d'un estil més informal i personal i amb una temàtica que abasta un ampli contingut: l'escola, els gladiadors, l'amor, els insults, el record de pas...
 

El llatí que s'usa en els grafits reflecteix la llengua de les classes populars usat durant el segle I d. C. i conegut com a Llatí Vulgar.
 

Escriu un grafiti polític i un anunci, després imagina que eres un ciutadà pompeià i, usant el seu alfabet, torna a escriure'ls.
Practica els caràcters de l'alfabet dels grafiti pompeians. Intenta escriure també el teu nom i cognoms amb aquest alfabet pompeià.