L'herència grecollatina en la societat occidental és més important del
que en principi poguérem pensar. Especialment a l'Antiga Grècia li devem
el descobriment de grans troballes en disciplines tan diverses com
Geografia, Astronomia, Matemàtiques o Ciència.
A partir del segle VI abans de Crist els grecs van manifestar un
interès especial a explicar científicament el món físic. Per ells el
poble hel·lè va contribuir amb una ingent quantitat de coneixements que
han arribat fins als nostres dies. Fins i tot, a molts savis grecs se'ls
va donar i encara mantenen els títols de pares de la Ciència, la
Medicina o la Zoologia.
Aquests són 10 invents i descobriments de l'Antiga Grècia que han arribat als nostres dies.
10. Molino d'aigua
Encara que al principi es va adscriure a un origen àrab el
descobriment del molí d'aigua, gràcies a un estudi de l'investigador
britànic M.J.T. Lewis ha quedat demostrat que aquest invent té un origen
grec.
La seua invenció en el segle III abans de Crist va partir de la roda
de Perachora de la qual parla l'enginyer grec Filó de Bizanci en el seu
Tractat de Mecànica.
El molí d'aigua va ser un invent revolucionari utilitzat no sols per
a la mòlta del gra sinó també per a les forges, batanes o diversos
treballs agrícoles.
9. Odómetro
L'odómetro és un instrument molt utilitzat actualment. S'utilitzen
per a mesurar la distància recorreguda per vehicles com a automòbils o
bicicletes. Encara que ara són digitals a l'origen eren mecànics. Es
tracta d'un instrument grec descrit per primera vegada per Vitruvi
entorn de l'any 27 abans de Crist.
El seu inventor sembla que va ser Arquimedes de Siracusa entorn de
la Primera Guerra Púnica, encara que altres historiadors atribueixen la
seua autoria a Heró d'Alexandria.
8. Rellotge amb alarma
També els grecs van ser els inventors del rellotge amb alarma. Però
les primeres alarmes usades pels grecs res tenien a veure amb les
actuals. Ells utilitzaven un mecanisme integrat per a assenyalar
l'alarma que sonaria com certs òrgans d'aigua o com a cudols caent sobre
tambors.
De l'antic filòsof grec Plató es diu que posseïa un gran rellotge
d'aigua el so d'alarma de la qual era similar al d'un òrgan d'aigua.
Potser era el que usava per a assenyalar el començament de les seues
xarrades de matinada.
També tenim notícia que l'enginyer i inventor hel·lenístic Ctesibio
(228-222 AC) havia creat unes clepsidras o rellotges d'aigua amb un dial
i un punter per a assenyalar les hores. Les alarmes preestablides
sonaven soltant cudols en un gong o mitjançant un toc de trompeta.
7. Cartografia
Aristòtil esmenta en la seua obra a Anaximandro com un dels primers
cartògrafs que va crear un mapa del món. Nascut a principis del segle
VII abans de Crist, el seu mapa va aparèixer en forma de tauletes i allí
va presentar les regions habitades. En ell es representava Jònia en el
centre però també va situar les Columnes d'Hèrcules, Etiopia, el riu Nil
o la Mar Càspia.
La contribució d'Anaximandro en el camp de la Cartografia i la
Geografia el situen com a fonamental en aquesta disciplina que
consisteix en l'estudi i l'elaboració de mapes.
6. Olimpíades
Les modernes Olimpíades, els Jocs Olímpics, es van celebrar en 1896 a
partir de la iniciativa del baró Pierre de Coubertin, fundador del
Comitè Olímpic Internacional. Inspirats en les antigues Olimpíades
gregues, és el major esdeveniment esportiu dels època contemporània.
A Grècia els primers Jocs Olímpics es remunten al 776 abans de
Crist. Estaven dedicats als déus de l'Olimp i es van organitzar en les
antigues planes d'Olímpia cada quatre anys. Tot el poble grec s'acostava
allí per a presenciar aquest espectacle inoblidable. Els campions en
cada disciplina rebien corones de fulles d'olivera com a premi.
5. Les bases de la Geometria
Si parlem de Geometria ens estem referint a una de les branques més
antigues de les Matemàtiques. Els egipcis, babilonis i la civilització
de la vall de l'Indus van ser els primers a incorporar i utilitzar
tècniques geomètriques però mai es van interessar en les regles i
axiomes que la regeixen.
Amb els grecs es va canviar la percepció de la Geometria. Ells van
ser els que van recalcar que les dades geomètriques haurien de ser
establits a partir del raonament deductiu.
Tales de Milet, que va viure en el segle VI abans de Crist,
és qui es considera el pare de la Geometria. Després vindrien Pitàgores,
Euclides i Arquimedes, els axiomes i les regles del qual geomètriques
encara avui s'ensenyen i s'utilitzen.
4. Les primeres pràctiques de la Medicina
Hipócrates de Cos, nascut en el 450 abans de Crist, va ser el metge
grec de l'Antiguitat més destacat i un dels pares de la Medicina. Ell va
començar a arreplegar dades i realitzar experiments, demostrant que la
malaltia era un procés connatural a l'ésser humà i que els signes i
símptomes d'una malaltia eren causats per reaccions naturals del cos.
Fundador de l'Escola de Medicina Hipocràtica, una de les seues grans
contribucions va ser la de l'anomenat jurament hipocràtic. Amb aquest
document va posar per escrit la primera norma ètica que els metges
haurien de posar en pràctica en fer el seu treball. Un dels seus
conceptes és el de la confidencialitat metge-pacient.
3. Filosofia moderna
Els antics grecs van desenvolupar la Filosofia com una disciplina
que s'ocupava de la manera d'entendre el món que els envoltava, sense
recórrer a la religió, el mite o la màgia.
Els primers filòsofs grecs eren també científics i basant-se en
l'observació i estudi raonat del món conegut van posar els fonaments
d'un dels pilars de la civilització.
Els anomenats Presocràtics, Sòcrates, Plató i Aristòtil van ser els precursors de tot el saber filosòfic que vindria després.
2. El concepte de Democràcia
La Democràcia, en sentit estricte, és segons la Wikipedia «una forma
d'organització de l'Estat en el qual les decisions col·lectives són
adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o
indirecta que confereixen legitimitat als seus representants».
L'any 510 abans de Crist la ciutat-estat d'Atenes va crear el primer
govern democràtic. Per això Atenes és considerada el bressol de la
Democràcia.
1. Descobriments de la ciència moderna
Els antics grecs van contribuir amb diverses aportacions a diferents
branques de la ciència. Podem dir que van trencar estereotips
contemporanis punt en Astronomia, Biologia o Física, i van ser grans
matemàtics.
La seua influència va ser tal que en els primers conceptes de la
ciència la majoria dels símbols que es van usar en Física i equacions
matemàtiques es deriven de l'alfabet grec.
Aristòtil, per exemple, va aportar la idea que la Terra era
esfèrica. També va classificar per primera vegada als animals i alguns
ho diuen pare de la Zoologia. Un altre pioner, va ser Teofrasto, que va
ser el primer botànic, mentre que els deixebles de Pitàgores van fer els
primers avanços en Filosofia i Geometria i van proposar la hipòtesi
heliocèntrica, referida al fet que la Terra gira al voltant del Sol.
Finalment, Arquimedes va descobrir i va plantejar el principi al
qual va donar el seu nom: «un cos totalment o parcialment submergit en
un fluid en repòs, rep un empenyiment de baix cap amunt igual al pes del
volum del fluid que desallotja».
a)Ordena els invents en un eix cronològic
b)Explica quin és el que més t'ha agradat i perquè
c)Quin creus què ha sigut el més important. Raona la resposta
d)En què consistix el jurament hipocràtic
No comments:
Post a Comment