226_mostres exàmens 2n timestre 2n Bat Geografia

 

5, Espais del sector primari	juny 08	1	Gràfic línial de l’evolució de la població ocupada per sectors econòmics a Espanya i descripció	Relació entre evolució població sector primari i mecanització	Altres factors que expliquen l’evolució de l’ocupació agrària	Actual problemàtica de les àrees rurals i les seues possibilitats de desenvolupament
	juny 07	2	Mapa coropletes de regadiu sobre superfície agrícola	El paisatge agrari mediterrani: varietats, estructura agrària, agricultura i ramaderia. Suport amb gràfic cultius	Càlcul percentatge petites i grans explotacions. Representació gràfica de l’evolució. Principals problemes del sector agrari	Principals línies d’actuació per a la dinamització i ordenació de l’espai rural a Espanya.
	set 10	1	Perfil topogràfic. Identificar unitats de relleu.	Localització, paisatge i estructura agrària de l’Espanya humida	Localització, producció i comercialització de l’olivera. Suport amb gràfica.	Actuacions en economia, infrastructures i medi-ambient en les àrees rurals.
	Juny 14	1	Identificar climograma amb localització	Periode sec de dos punts en el mapa	Factors geogràfics del clima	Ctqs dels paisatges agraris de l'Espanya humida i meditarrània
	Juliol 15	2	Gràfica evolució ocupats i aturats sector primari	Causes de la pèrdua població ocupada agricultura	PAC i cq sistema agropecuari espanyol	Factors econòmics de les dinàmiques recents del món rural: nous usos, problemes i perspectives de futur.
6, Espais industrials	juny 06	2	Mapa coropletes ocupació industrial a Espanya	Principals àrees industrials d’Espanya i característiques	Quines CCAA tenen actualment millor expectatives de creixement industrial i perquè? Suport en mapa coropletes	Problemes actuals de la indústria Espanya i reptes de futur
	Set 12	2	Gàfic linial sobre l’ocupació a Espanya	Comentari del gràfic: importància i evolució dels distints sectors.	Arees industrials d’Espanya i ctqs diferencials	Problemes actuals de la indústria espanyola.
	Juliol 13	2	Mapa de coropletes de producció industrial	Ctqs de les regions industrials en expansió	Els nous espais industrials	Problemes de la indústria espanyola
7, Espais del sector terciari	Juny 12	2	Gràfic de barres sobre els modes de transport a Espanya	Ctqs del transport per carretera i factors socioeconòmics i territorials	Característiques dels transport ferroviari a Espanya	Desequilibris del sistema de transport terrestre espanyol, noves tendències i principals xarxes i corredors de trànsit
	Set 09	1	Gràfic de barres sobre viatgers allotjats en  hotels per mesos	Identificació problema turístic (estacionalitat) i cq d’aquest sobre l’oferta turística espanyola	Explicar el model turístic dominant a una sèrie de províncies que cal identificar en el mapa	Principals repercussions socioeconòmiques i mediambientals del turisme a Espanya
	Juny 09	1	Gràfica evolució de l’ocupació per sectors econòmics	Descriure evolució i factors evolució sector terciari	Factors desequilibris en la distribució del primari. Suport amb mapa.	Evolució de l’ocupació en el sector primari, causes demogràfiques, econòmiques i tecnològiques
	set 07	2	Mapa coroplètic del subsector comercial	Explica les modalitats del comerç interior	Balança comercial espanyola: anàlisi i evolució. Anàlisi de taula estadística i gràfic.	Actual paper d’Espanya en Europa i el món
	set 06	1	Mapa coropletes viatgers en hotels per CCAA	Àrees turístiques espanyoles. Enumerar i característiques principals	Descriure dos dels problemes més importants del model turístic espanyol. Suport en dues gràfiques.	Característiques del model turístic espanyol i la seua problemàtica en el futur
	juny 03	2	Localitzar el 15 principals aeroports espanyols per nombre de viatgers	Causa que explica la seua posició en el rànking	Càlcul de percentatges i representació en gràfica de barres	Principals zones turístiques espanyoles i relació amb el trànsit aeri
	set 02	1	Descriure la distribució de les precipitacions a partir d’un mapa	Climograma d’Alacant i compara amb el climograma de la Corunya	Enumera i descriu les principals àrees turísitiques. Suport amb mapa.	Influència del factor climàtic en la tipologia i desenvolupament del turisme a Espanya, i altres factors
	juny 11	2	Mapa coropletes turistes estrangers.	Comentari del mapa. Descripció i factors.	Diferències turisme estranger i nacional. Suport amb mapa de nacionals en hotels.	Conseqüències econòmiques, socioculturals i mediambientals del turisme a Espanya.
	Juny 13	2	Grafic linial entrada de turistes món i Espanya	Diferències entre dos mapes de places hoteleres	Diferències provincials entre els mapes. Model turísitc i impacte econòmic	Importància del turisme per a l'economia i societat espanyola.
	Juliol 14	2	Gràfic linial ingressos i despeses turisme	Anàlisi del gràfic i importància del turisme per a l'economia espanyola	Àrees turístiques i principals ctq i diferències	Impactes socioambientals del turisme

225_Exemples exàmens PAU sector terciari

220_Examen Geo Juny 2019

 

 

2. El gràfic ens mostra una evolució inversa entre les explotacions ramaderes intensives i extensives. Mentres les primeres han augmentat del 5% a més del 20% en el període que es mostra, l'evolució de les explotacions ramaderes extensives han passat del 94% a poc més del 75%.

Caldria destacar també que hi ha un canvi en la tendència del gràfic mostrant a partir de 2007 una tendència a les explotacions intensives en detriment de les extensives molt més marcada que en el període comprés entre 2003 i 2007.

A banda de les causes més genèriques que desenvoluparem este canvi podria vindre influït per la crisi econòmica d'eixos anys així com els canvis en les polítiques que se'n derivaren.

La ramaderia és un sector econòmic de certa rellevància a Espanya pel seu valor en la indústria agroalimentària encara que mostra moltes diferències territorials.

La ramaderia extensiva requerix de grans superfícies i un clima determinat que permeta l'alimentació del bestiar. Al cas espanyol, on la ramaderia es bassa en gran mesura en el ramat boví i porcí, este fet climàtic que permeta pasturatges i espais naturals amb les condicions adeqüades, s'acrecenta este valor. Este seria un primer motiu del canvi de tendència.

Si tenim en compte que als últims anys  algunes espècies amb moltíssima producció i consum com les aus ( sobretot per ser més econòmiques que el ramat boví ) estan molt més adaptades a un sistema intensiu que extensiu trobarem un altre motiu. 

Un altre motiu de caràcter econòmic seria la necessitat de reducció de costos. Açò provoca que les instal.lacions ramaderes s'hagen acostat als grans nuclis urbans per reduir les distàncies al consumidor. La ramaderia intensiva , amb menys requeriment de sol i major productivitat per proveir a un nombre molt elevat de persones es planteja com a millor solució en diverses ocasions.

Al respecte de la qualitat de vida. La ramaderia extensiva, allunyada dels nuclis urbans, pel que hem comentat, oferix unes condicions laborals més dures ( horaris, salaris, clima..). A més , les poblacions rurals oferixen menys serveis que les àrees urbanes el que afecta directament a la qualitat de vida de la població que es dedica a la ramaderia extensiva.

Les normatives dels diferents països així com la PAC, des de les últimes reformes aprofundix en la necessitat de desenvolupar una ramaderia intensiva respectuosa amb el medi ambient, el que podríem considerar com altra causa de l'increment d'esta.

Referit a les normatives de la PAC, el benestar dels animals és un altre punt de debat. En este cas, malgrat que les condicions òptimes del bestiar s'adequen més a una ramaderia extensiva, en el cas de la intensiva el control i aplicació de mesures pot facilitar-se complint els estrictes protocols de traçabilitat o sanitaris a aplicar.

Com a conclusió, la rendabilitat econòmica de la ramaderia intensiva és un factor determinant per a què esta estiga creixent a poc a poc. Al cas de l'Estat Espanyol també podem trobar diferències entre els territoris, posant com a exemples contraris les deveses Extremenyes ( porcí extensiu ) o la producció intensiva que oferix d'aviram Múrcia. Les superfícies, climes i densitat de població explicarien este fet.

3.

Podem establir 5 tipus de problemàtica econòmica a l'espai agrari i al món rural.

La primera seria la poca rendibilitat econòmica de l'activitat agrària fonamental, que malgrat la heterogeneïtat del món rural, es basa en la ramaderia i l'agricultura. Els intermediaris, les grans superfícies, els baixos salaris, l'augment de costos...fa que l'activitat agrària siga poc atractiva econòmicament. A Espanya el PIB agrari representa menys del 5% encara que amb matissos entre els diferents territoris.

Com feien referència, l'augment dels costos, sobretot vinculats a la dependència energètica o el transport ha provocat que el manteniment de les explotacions agràries siga poc atractiu per a la població.

Sense ser estrictament una problemàtica econòmica, l'estricta Normativa que afecta als animals o productes agraris implica un desenvolupament de sistemes de control o traçabilitat que augmenten les despeses necessàries de les explotacions agràries.

El treball agrari als espais del món rural oferix una menor qualitat de vida en comparació a altres sectors o al món urbà. Des de serveis bàsics com educació o sanitat passant per oci, tecnologia...fan poc competitiu l'espai rural front a l'urbà.

Les possibilitats econòmiques de l'espai rural oferixen molt poca diversitat el que limita les opcions de treball o activitats.

La necessitat de fixació d'un umbral de població mínim per asegurar la pervivència dels espais agraris es veuen dificultades per estes auses a més d¡acabar convertits en espais amb una població envellida i masculinitzada en moltes ocasions que depen de polítiques que contraresten les tendències que es magnifiquen per estes característiques.

4.Tenint en compte la diferent problemàtica de l'espai rural la UE planteja una sèrie de reptes mitjançant les polítiques de la PAC. Estes solucions solen vindre en diferents programes i inversions encara que haurien de destacar els dos pilars, FEOGA i FEDER. El primer més enfocant a la població agrària i les activitats econòmiques i el segon al desenvolupament dels territoris rurals. Ambdós programes suposen una despesa important del pressupost europeu i solen estar cofinançiats amb els països.

Els objetius generals del PAC serien desenvolupar un espai agrari que proporcionara cobertura alimentària a la UE, ho fera amb la màxima seguretat alimentària i amb un equilibri sostenible amb el medi ambient. Des del punt de vista humà es busca un espai agrari en el que la qualitat de vida de la seua població augmente i siga equivalent a la dels espais més urbans.

Una primera línea d'ajudes estaria enfocada a la formació de la població dels espais agraris. Tant des del punt de vista de les inversions en infraestructures educatives com a la formació pròpiament dit, que en l'espai rural depé en moltes ocasions de l'experiència. Línies de FP, estudis, ofertes acadèmiques..poden ajudar a paliar esta dificultat.

Un segon objectiu seria reforçar alguns productes en detriment d'altres per tal d'equilibrar la balnaça comercial d'excedents i dèficits. En algunes ocasions aplicant sistemes de quotes als diferents països i productes.

L'objetiu de considerar l¡espai rural com estratègic per als recursos ( matèries primeres ) i manteniment del medi ambient es veu destacat amb la idea de fer atractiu este espai per als més joves, donant ajudes a l'establiment de joves en estos espais.

167_Exàmens EBAU Geografia

https://innova.gva.es/va/web/universidad/informacion-guias-y-pruebas-de-acceso-de-anos-anteriores

165_Preparació examen Geo 2n Bat

 1r Trimestre

Unitat 1

Conéixer unitats morfoestructurals ( situació, formació, extensió aproximada, material predominant...)

Ser capaç de reconéixer algunes imatges bàsiques del relleu ( erosió diferencial, peneplà....) 

Saber on està el material silici, calcari i argilòs i les principals formes d'erosió a les que poden donar lloc

Conéixer vocabulari bàsic de relleu i costes ( badia, horst, erm...) per poder desenvolupar la teoria de manera adequada

Anàlisi de perfil longitudinal

Unitat 2-3

Saber relacionar relleu i clima ( precipitacions, vessants dels rius, temperatures...). Anàlisi de mapes ( encara en procés..no entrarà en examen 1r trimestre )

Saber desenvolupar pregunta elements i factors del clima. Este tipus de preguntes són de desenvolupament . Sobre una cara d'un full ( depen tipus lletra...evidentment..però són de 2,5 punts...)

Conéixer vocabulari bàsic de la unitat

Característiques principals de les vessants i principals rius ( Mirar entrada 157 del blog )

Anàlisi Mapa del temps ( altura i superfície ). Pràctica feta a classe

Saber construir hidrogrames i anàlisi

Unitat 4

Anàlisi d'imatges

Relacionar factors i paisatges

Analitzar riscos i ser capaç d'explicar-los

Anàlisi de mapes