2. El gràfic ens mostra una evolució inversa entre les explotacions ramaderes intensives i extensives. Mentres les primeres han augmentat del 5% a més del 20% en el període que es mostra, l'evolució de les explotacions ramaderes extensives han passat del 94% a poc més del 75%.
Caldria destacar també que hi ha un canvi en la tendència del gràfic mostrant a partir de 2007 una tendència a les explotacions intensives en detriment de les extensives molt més marcada que en el període comprés entre 2003 i 2007.
A banda de les causes més genèriques que desenvoluparem este canvi podria vindre influït per la crisi econòmica d'eixos anys així com els canvis en les polítiques que se'n derivaren.
La ramaderia és un sector econòmic de certa rellevància a Espanya pel seu valor en la indústria agroalimentària encara que mostra moltes diferències territorials.
La ramaderia extensiva requerix de grans superfícies i un clima determinat que permeta l'alimentació del bestiar. Al cas espanyol, on la ramaderia es bassa en gran mesura en el ramat boví i porcí, este fet climàtic que permeta pasturatges i espais naturals amb les condicions adeqüades, s'acrecenta este valor. Este seria un primer motiu del canvi de tendència.
Si tenim en compte que als últims anys algunes espècies amb moltíssima producció i
consum com les aus ( sobretot per ser més econòmiques que el ramat boví
) estan molt més adaptades a un sistema intensiu que extensiu trobarem
un altre motiu.
Un altre motiu de caràcter econòmic seria la necessitat de reducció de costos. Açò provoca que les instal.lacions ramaderes s'hagen acostat als grans nuclis urbans per reduir les distàncies al consumidor. La ramaderia intensiva , amb menys requeriment de sol i major productivitat per proveir a un nombre molt elevat de persones es planteja com a millor solució en diverses ocasions.
Al respecte de la qualitat de vida. La ramaderia extensiva, allunyada dels nuclis urbans, pel que hem comentat, oferix unes condicions laborals més dures ( horaris, salaris, clima..). A més , les poblacions rurals oferixen menys serveis que les àrees urbanes el que afecta directament a la qualitat de vida de la població que es dedica a la ramaderia extensiva.
Les normatives dels diferents països així com la PAC, des de les últimes reformes aprofundix en la necessitat de desenvolupar una ramaderia intensiva respectuosa amb el medi ambient, el que podríem considerar com altra causa de l'increment d'esta.
Referit a les normatives de la PAC, el benestar dels animals és un altre punt de debat. En este cas, malgrat que les condicions òptimes del bestiar s'adequen més a una ramaderia extensiva, en el cas de la intensiva el control i aplicació de mesures pot facilitar-se complint els estrictes protocols de traçabilitat o sanitaris a aplicar.
Com a conclusió, la rendabilitat econòmica de la ramaderia intensiva és un factor determinant per a què esta estiga creixent a poc a poc. Al cas de l'Estat Espanyol també podem trobar diferències entre els territoris, posant com a exemples contraris les deveses Extremenyes ( porcí extensiu ) o la producció intensiva que oferix d'aviram Múrcia. Les superfícies, climes i densitat de població explicarien este fet.
3.
Podem establir 5 tipus de problemàtica econòmica a l'espai agrari i al món rural.
La primera seria la poca rendibilitat econòmica de l'activitat agrària fonamental, que malgrat la heterogeneïtat del món rural, es basa en la ramaderia i l'agricultura. Els intermediaris, les grans superfícies, els baixos salaris, l'augment de costos...fa que l'activitat agrària siga poc atractiva econòmicament. A Espanya el PIB agrari representa menys del 5% encara que amb matissos entre els diferents territoris.
Com feien referència, l'augment dels costos, sobretot vinculats a la dependència energètica o el transport ha provocat que el manteniment de les explotacions agràries siga poc atractiu per a la població.
Sense ser estrictament una problemàtica econòmica, l'estricta Normativa que afecta als animals o productes agraris implica un desenvolupament de sistemes de control o traçabilitat que augmenten les despeses necessàries de les explotacions agràries.
El treball agrari als espais del món rural oferix una menor qualitat de vida en comparació a altres sectors o al món urbà. Des de serveis bàsics com educació o sanitat passant per oci, tecnologia...fan poc competitiu l'espai rural front a l'urbà.
Les possibilitats econòmiques de l'espai rural oferixen molt poca diversitat el que limita les opcions de treball o activitats.
La necessitat de fixació d'un umbral de població mínim per asegurar la pervivència dels espais agraris es veuen dificultades per estes auses a més d¡acabar convertits en espais amb una població envellida i masculinitzada en moltes ocasions que depen de polítiques que contraresten les tendències que es magnifiquen per estes característiques.
4.Tenint en compte la diferent problemàtica de l'espai rural la UE planteja una sèrie de reptes mitjançant les polítiques de la PAC. Estes solucions solen vindre en diferents programes i inversions encara que haurien de destacar els dos pilars, FEOGA i FEDER. El primer més enfocant a la població agrària i les activitats econòmiques i el segon al desenvolupament dels territoris rurals. Ambdós programes suposen una despesa important del pressupost europeu i solen estar cofinançiats amb els països.
Els objetius generals del PAC serien desenvolupar un espai agrari que proporcionara cobertura alimentària a la UE, ho fera amb la màxima seguretat alimentària i amb un equilibri sostenible amb el medi ambient. Des del punt de vista humà es busca un espai agrari en el que la qualitat de vida de la seua població augmente i siga equivalent a la dels espais més urbans.
Una primera línea d'ajudes estaria enfocada a la formació de la població dels espais agraris. Tant des del punt de vista de les inversions en infraestructures educatives com a la formació pròpiament dit, que en l'espai rural depé en moltes ocasions de l'experiència. Línies de FP, estudis, ofertes acadèmiques..poden ajudar a paliar esta dificultat.
Un segon objectiu seria reforçar alguns productes en detriment d'altres per tal d'equilibrar la balnaça comercial d'excedents i dèficits. En algunes ocasions aplicant sistemes de quotes als diferents països i productes.
L'objetiu de considerar l¡espai rural com estratègic per als recursos ( matèries primeres ) i manteniment del medi ambient es veu destacat amb la idea de fer atractiu este espai per als més joves, donant ajudes a l'establiment de joves en estos espais.
No comments:
Post a Comment