Google+

Friday 16 April 2021

120_Perque el grec és important

 1. LLig la següent notícia i contesta les qüestions ( Extreta del Diari El Mundo )


«La primera reacció de qualsevol alumne d'institut davant un text grec oscil·la entre el terror i la por, fins fins i tot el pànic». Andrea Marcolongo fa temps que va deixar de traduir L'odissea en classe, però recorda la sensació paralitzant d'enfrontar-se a aquells passatges escrits en un alfabet estrany. I també el vertigen d'apuntar-se a la Història quan s'és menor d'edat. «El grec porta mort més de 1.000 anys i encara continua suscitant por en qui s'acosta a ell. Fins a tal punt que he arribat a pensar que el terror és una conditio sine qua non per al seu estudi», fa broma.

Marcolongo (Milà, 1987) s'ha convertit en un dels fenòmens editorials de la temporada a Itàlia després de vendre 150.000 exemplars de la llengua dels déus. Nou raons per a estimar el grec (Taurus). En el llibre, que és més una col·lecció d'anotacions personals que un manual, l'autora repassa l'origen de l'idioma dels nostres rebesavis, les seues singularitats, la seua evolució, el seu impacte en la cultura universal i la seua importància com a vehicle de pensament. Tot això procurant no intimidar i sí que fer pensar. «He volgut baixar el grec del pedestal i fer veure que és accessible per a qualsevol, no sols per a una elit», resumeix l'hel·lenista durant la seua estada promocional a Madrid.

Qui veja el grec antic com una simple moda o una raresa ha de saber que l'idioma conserva intacte el seu prestigi intel·lectual, com corrobora l'aparició de neologismes com a xenofòbia, nostàlgia o televisió. Per no parlar que algunes de les universitats més prestigioses del món anglosaxó (Harvard, Berkeley, CUNY) ho inclouen en el seu pla d'estudis, i no com una relíquia.

«Les raons per a aprendre grec antic són tan diverses com les persones que volen aprendre-ho», comenta Michael L. Konieczny, especialista en Llengües Clàssiques i Literatura a Harvard. Al seu judici, que el grec siga un idioma valuós per a algú de Connecticut té a veure amb «la continuïtat» (en llegir textos en grec antic participem en una tradició de segles i contribuïm a la seua transmissió a les generacions futures) i amb «el coneixement» (moltes persones s'acosten a aqueixos textos per a entendre qüestions bàsiques sobre la condició humana: l'amor, la mort, la política, la guerra, la religió, etc.).

I és que l'èxit de la llengua dels déus està en les vendes i, sobretot, en el descobriment que un idioma extint, diferent del grec contemporani, torna a interessar en aquests temps on només sembla haver-hi lloc per al pràctic. Per al suposadament útil, que en realitat és una forma poc elegant de referir-se al que es pot comprar o vendre.

«La cultura està per a formar, no per a produir clients o consumidors», es rebel·la contra aqueixa visió mercantilista Marcolongo. «Estudiar grec prepara per a la vida de tres formes. Primer, perquè és difícil. Jo rebutge la temptació contemporània de la facilitat. La vida no és fàcil, per a aconseguir qualsevol cosa fa falta esforçar-se; segon, perquè requereix temps, la qual cosa xoca amb la nostra obsessió per la velocitat, per voler preparar un pastís amb un tutorial de dos minuts en YouTube; i tercer, perquè ens ajuda a conèixer-nos millor».

El grec antic permet expressar conceptes o idees que no existeixen en cap idioma. És el cas del número dual (aplicable als ulls o els amants), el gènere neutre (que fa referència a les coses sense ànima) o l'optatiu, una manera verbal que s'empra per a expressar desig.

Són algunes de les curiositats que han trobat els lectors italians de la llengua dels déus, entre els quals es compten amants de l'antiguitat clàssica ja canosos i també imberbes post millennials matriculats en el Liceu Clàssic (una de les quatre branques de l'ensenyament secundari local). Què pot portar amb 14 anys a triar el grec antic en comptes d'assignatures com a robòtica, estratègia digital o idiomes amb els quals sí que es comuniquen en l'actualitat milions de persones?

Rosa Mariño, planteja aqueixa mateixa qüestió als seus alumnes al principi de cada curs. «Com a joves humanistes que són ja, tenen interessos molt amplis i no entenen la pregunta», assenyala la docent a propòsit de xavals que aspiren a convertir-se en professionals en àrees com a Traducció i Interpretació, Història, Arqueologia, Filologia, Periodisme, Dret i fins i tot Criminologia. Xavals que senten curiositat per com un terme com a hipòcrita ha adquirit connotacions negatives quan en grec antic simplement designava a l'actor de teatre. Xavals que, no obstant això, es veuen obligats a barallar per fer valdre la seua decisió en el seu propi entorn, on pateixen incomprensió.

«Companys que estudien matemàtiques em diuen que les necessitaré en el futur, però el grec em fa pensar i em servirà per a estudiar Traducció», admet Blanca Velasco. Alumna de Mariño de 17 anys, subratlla que el grec sobreviu fins i tot en aspectes de la cultura popular: «Molta gent no sap que la imatge del fantasma amb cadenes ve d'allí».

Això de les eixides professionals sembla importar poc en l'Accademia Vivarium Novum. Situada als afores de Roma, és la impulsora d'Athenaze, un mètode inductiu-contextual que proposa ensenyar grec als xiquets de manera natural. És a dir, com si es tractara d'una llengua tan viva com l'anglès. Sense donar tant la matraca amb les regles gramaticals i prioritzant el visual, a través de vinyetes que conten la vida de l'entranyable llaurador Diceópolis.
 

Marcolongo sosté que estudiar grec imprimeix caràcter en la manera de parlar, escriure i pensar. Que declinar (col·locar-li a un substantiu o adjectiu el sufix corresponent a la seua funció sintàctica) és més una qüestió existencial que lingüística. «En certa manera, anar al Liceu Clàssic és com ser el protagonista (sense saber-lo) de les tragèdies i comèdies gregues: en elles es guarda el sentit primitiu i feroç del fet d'estar en el món», afirma.

Segurament el passeig lunar de Neil Armstrong no hauria sigut possible si en la NASA algú no haguera llegit -o traduït- el mite d'Ícar.

 

a. Busca el significat de la següent expressió "conditio sine qua non"i posa un exemple en una frase. 

b. A què fa referència el terme "Hel.lenista"?

c. Definix Neologisme

d. Explica 3 raons ( de les diverses que hi ha ) que t'han resultat interessants per poder aprendre Grec antic 

e. Nomena els diferents experts/es que donen la seua opinió en l'article


No comments:

Post a Comment