Si recordem la història a la recerca del concepte de divina proporció.
Leonardo Pisano, també conegut com a Fibonacci, va ser un famós
matemàtic d'Itàlia que es va dedicar a divulgar per Europa el sistema
de numeració àrab (1, 2, 3…) amb base decimal i amb un valor nul (el
zero). Però el gran descobriment d'aquest matemàtic va ser la Successió
de Fibonacci que, posteriorment, va donar lloc a la proporció àuria.
Què és la Successió de Fibonacci?… Es tracta d'una sèrie numèrica:
0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, etc. És una sèrie infinita en la
qual la suma de dos números consecutius sempre dóna com a resultat el
següent número (1+1=2; 13+21=34). La relació que existeix entre cada
parella de números consecutius (és a dir, si dividim cada número entre
el seu anterior) s'aproxima al número auri (1,618034).
No obstant això, el realment interessant sorgeix quan aqueixes idees
sobrenaturals i aritmètiques es tradueixen en la producció artística
des de vells temps fins a l'actualitat; aqueixa proporció, també dita
Fi, va ser adoptada per artistes, artesans i arquitectes com a senyal de
concordança davant els principis de creixement i dinamisme en les
formes de la naturalesa.
1. “Les Meninas” (1656), de Diego de Velázquez, conté aqueixes mesures per a una composició tècnicament perfecta.
2. Adán i Eva” (1507), de Dürer, també obeeix a aqueixa proporció i
justament l'espiral que tots coneixem d'aqueixa figura va ser descoberta
per ell.
3. El rostre de “La Gioconda” (circa 1517) va ser elaborat amb aquest rectangle proporcional per Leonardo da Vinci.
4. El mateix mestre renaixentista va observar que aquestes mesures
donaven per resultat l'harmonia del cos humà i això és constatable en
“L'home de Vitruvi” (1490).
5. “Construcció en roig i ocre” (1931), de Joaquín Torres García,
demostra que la pintura d'abstracció o cubista també guarda determinades
proporcions que s'identifiquen com una sola: l'àuria.
6. El cos de la Venus creada per Sandro Botticelli també obeeix a un
cos harmoniós i completament proporcional gràcies al número auri.
7. El “David vencedor de Goliat” (cap a 1610), de Caravaggio, també
va ser realitzat seguint aqueixa successió de càlculs que fan del quadre
una representació geomètricament increïble.
8. En “Blanco i negre” (1950), de Cartier-Bresson, és possible
trobar —encara sent una fotografia— aqueixa mística figura que conforma
la perfecció d'una imatge.
9. Dalí va tirar mà d'aquesta proporció i les seues tradicions
pitagòriques per a crear “Leda atòmica” (1949), un retrat meticulosament
calculat tant per a la seua producció com per a la seua apreciació.
10. La “Madonna del Cardellino” (1510) és vestigi dels amplis
estudis realitzats durant el Renaixement i mostra com dos càlculs
conflueixen en un només i creen un quadre simètricament envejable.
a. Escriu la successió de Fibonnaci fins al nombre 100
b. Quin és el numero d'or o de Fibonacci i com es calcula?
c. Què representen els quadrats que formen les diferents imatges
d. Dibuixa els quadrats de Fibonacci
e. Quin és el quadre que t'agrada més? Perquè?
