Google+

Monday 22 November 2021

180_exemple sofisme

Diari Expansión 1 gener 2020

 

Gòrgies, el més famós dels sofistes, comparava l'efecte de la retòrica en l'ànima amb l'efecte de les drogues sobre el cos. Com va dir, "el discurs és un amo poderós". El sofisme com a moviment intel·lectual va influir a Grècia des del segle V a. C. en branques del saber com la filosofia, l'art, les lleis, la teologia o l'educació. En retòrica van estudiar el que porta a l'èxit entès com a persuasió. Plató rebutjava de pla les argúcies d'expressió dels sofistes, el seu ús de l'ambigüitat i de l'embelliment del llenguatge per a vestir el discurs i convèncer. Aristòtil es refereix al sofista com algú que practica tècniques retòriques i argumentals qüestionables.

A Espanya hem començat 2020 amb dos poderosos sofistes als micròfons del poder polític. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias anunciaven el dia abans de cap d'any, amb més abraçades i signatures, el seu acord per a governar. Els seus breus discursos contenen tots els termes amb els quals justificaran les mesures que posen en marxa. És convenient estar alerta davant l'ús d'aquestes paraules i del seu significat implícit. Són expressions difuses, confuses i obtuses, amb tantes accepcions com persones hi haja escoltant-les.

Progressisme: ningú sap en realitat què és el progressisme, més enllà, si potser, del seu origen per a referir-se a l'ala més extrema del liberalisme en el segle XIX. La RAE diu que el progressista té "idees i actituds avançades". La definició porta fàcilment a concloure quin és l'objectiu de prendre com a pròpia l'expressió: si no eres progressista, eres un retrògrad. La superioritat moral està garantida. Pablo Iglesias no perd l'oportunitat en cada discurs, inclòs este, d'apropiar-se dels temes progressistes fetitxe: les "polítiques feministes", el "canvi climàtic i el "drama de la immigració". Són les vies d'entrada dels votants novells o indecisos de bon cor al consens de l'esquerra.

Desigualtat, com "el principal desafiament que tenim en la societat", segons Sánchez. La desigualtat ocorre perquè tots som desiguals en origen. D'igual manera que és impossible ser tan atractiu com George Clooney, tan llest com Bill Gates o tenir la sort del príncep Guillem, és impossible que siguem tots iguals econòmicament. I quan s'ha intentat de debò, el resultat ha sigut apocalíptic. Tal vegada vulga dir que tots hem de tenir les mateixes oportunitats, la qual cosa està molt bé en principi. En la seua aplicació pràctica, la igualtat d'oportunitats suposa que et lleven alguna cosa que has guanyat legalment per a donar-li-ho a un altre. El govern sap millor que tu què fer amb els teus diners.

Justícia social: lligat a la igualtat, Pablo Iglesias creu que cal oferir "seguretat als sectors socials més vulnerables", que són els que ell decidisca. Si un ha aconseguit la seguretat mitjançant el seu treball, està obligat a donar-li alguna cosa a un altre que no ha tingut tanta sort, o que no li ho ha treballat tant. No perquè ho decideix lliurement així, sinó perquè ho decideix Pablo Iglesias. La justícia consisteix en el fet que som tots iguals davant la llei, com sap bé, per exemple, Iñaki Urdangarín. Per als progressistes, la justícia social consisteix en el fet que tots hem a més de ser iguals en el que ells decidisquen.

Diàleg: com a progressisme, desigualtat i justícia social, "diàleg" és una expressió que explica la seua correcció per si mateixa i que desqualifica al que no estiga d'acord. És com dir no a l'amor. El diàleg és sempre positiu, excepte quan l'altra part cerca imposar la seua fi última sense concessions, com ocorre amb el problema català. La retòrica al voltant del concepte de diàleg amb els partits independentistes està plagada de paranys sofistes. De la declaració conjunta PSOE/Podemos: "Abordarem el conflicte polític català, impulsant la via política a través del diàleg, la negociació i l'acord entre les parts que permeta superar la situació actual". I "(...) multilateralitat, la qual cosa no impedeix la presència de procediments i òrgans bilaterals (Govern Central - CCAA i CCAA - CCAA), especialment quan es tracte de dirimir un assumpte d'interès específic". Pur Newspeak orwel·lià.

Extrema dreta: és l'expressió que conjumina a tots els oponents de les polítiques progressistes. És convenient en el discurs tenir un enemic únic, perquè és més fàcil persuadir a l'opinió pública quan se singularitza a l'oponent. Hitler va agrupar els comunistes, les plutocràcies occidentals i els demòcrates en els jueus. Franco va agrupar els seus enemics en els comunistes/maçons. Marx en la burgesia. Pol Pot en els intel·lectuals. Maduro als Estats Units. La nova aliança d'esquerres combina tots els mals en l'"extrema dreta".

Acaba Sánchez el seu discurs dient que la cosa no serà senzilla, però que tenen "la voluntat de fer camí en caminar". En Antonio Machado i a Serrat funciona el bonic passatge aliterado perquè és poesia. En Sánchez, a més d'una neciesa que cerca elevar el discurs amb un recurs molt fàcil, és una temeritat. Està admetent que no ho té clar. En la vida real, com no ocorre en la poesia, si avances sense camí, et perds.

a. Que opines del que diu el text? És subjectiu? És objectiu?

b. Diries que qui escriu el text és "sofista"? Raona la resposta

c. Intenta definir /buscar el significat real de les paraules, sense connotacions.

Wednesday 17 November 2021

179_peli_Inmortals

 Pel·lícula Inmortals ( és una adaptació lliure de part de la mitologia grega filmada en 2011):

Filmaffinity : https://www.filmaffinity.com/es/film958444.html


1. Primera escena es parla de : Titans, Hiperió, Tàrtar,Arc d'Epir i Oracle. Busca una breu definició de cadascú d'ells. 

2. Intenta esbrinar què és un monestir "Sibili". Què significa en l'actualitat sibilí/na? Creus que manté part del seu significat inicial?

3. Qui és Teseu ( mínim 5 línies )? Quin és la seua aventura més famosa ? Quina relació té amb Heràcles?

4. De què són Deus Atenea i Zeus? Quina relació tenen?

5. Perquè Posidó ajuda a Teseu?

6. Com apareix representat la victòria de Teseu sobre el Minotaure? Diries que és una bona adaptació del mite? Raona la resposta.

7. En un moment determinat Hyperió aferisc a Teseu unir-se a ell. Creus que tot el món pot tindre un preu ? Raona/Justifica la teua opinió.

8. Busca informació sobre el pes dels cascos, armadures i armes de l'antiga Grècia i posa un exemple de cada.

9. On estan tancats els Titans? S'assembla al que diu la mitologia? Busca informació per comprovar-lo

10. Busca crítiques de la pel.lícula en, com a mínim 3 pàgines d'Internet diferents, i fes un breu resum de les mateixes. 10 línies mínim

11. Si no veus la pel.lícula:

Resum pàgines 58 i 59

Claus per estudiar pàgina 58

1 pag 62

13,14 i 15 pàg 63

178_Pèricles

Llig el text sobre Pèricles ( pàg 42 del teu llibre ) i completa les activitats.

https://drive.google.com/file/d/1wPO63I5jWZYj_oNHjmfCEdn15cWJxSOP/view?usp=sharing

 

2. Explica quina importància té que els polítics/es cobren? Té sentit hui en dia?
3. Perquè creus que es va anomenar el segle de Pericles?4. Creus que és possible hui en dia que un polític marque tant el desenvolupament d'una societat? Raona la resposta. 5. Creus que és important pertànyer a una família rica per arribar a la política? Justifica la resposta. 6. Busca informació "negativa" sobre Pèricles. Què pensen ara del que va fer? Raona la resposta
 

177_oradors famosos

 Oradors famosos

 1. Tria un orador/a i busca informació per preparar una breu exposició oral. Sense imatges. La presentació ha de durar màxim de 3 minuts i ha d'incloure, com a mínim : en quin moment de la història va viure ( per contextualitzar ), perquè se li reconeix, alguna frase o discurs famòs. La resta.. enfoca'l com vulgues.

2. L'altra part del treball consistirà a avaluar el discurs. Caldrà estructurar-lo en 4 parts ( que no cal indicar en el discurs ni separar molt estrictament ). Serien: 

a. Pregunta motivadora/captivadora. Per exemple, si tinguera que parlar de Hitler començar dient : 

    "Sabeu que Hitler va ser proposat per a premi nobel de la pau?"

O si tinguera que parlar d'Stalin : 

    "Sabeu que Stalin va preferir que el seu fill morirà a alliberar prisioners"

És plantejar alguna qüestió que ens resulte curiosa i activem la nostra escolta sobre el que ens van a contar.

b. Argument. Ací explicarem allò que considerem rellevant de la persona. El que vulguem

c. En esta part aprofitarem per defensar al personatge de possibles crítiques o ensalçar les seues virtuts

d. Conclusió. Caldrà tancar amb alguna idea/frase potent que deixe al nostre personatge en una valoració molt positiva per part dels oients.

3. Valoració activitat. Cada alumne valorarà a la resta amb una nota numèrica seguint esta planola. L'entrega serà anònima.



3' seria un 10. Sobre 2' seria un 6-7 Ha de complir els 4 apartats T'ha agradat? Ha ajudat l'exposició de gestos adequats? Molts? Pocs? Ha pronunciat bé? To de veu adequat? Vocabulari correcte? Poques coletilles? Ha mirat al públic? Ha menejat la seua mirada per tota l'aula?

Personatge Temps Estructura Interés creat Gesticulació Modulació veu Contacte amb el auditori Mitjana
Alumne1







Alumne2







Alumne3







.







.







.







.









Personatges sobre els que es pot exposar ( es poden afegir diferents ) :

Pericles

Al Gore

Luther King

Nelson Mandela

Steve Jobs

Ibai

Alicia Asin

Margarita Mayo

Victor Kupper

Adriana Machado

Airam Fernandez

Obama

Julio Anguita

Aristòtil

San Vicent Ferrer

Che Guevara

Ghandi

Nick Vujicic

Jessica Cox

Demóstenes  

Sòcrates

Isòcrates

Hipàtia

Ciceró

 

 

 

Saturday 13 November 2021

176_pràctiques oratòria 4t ESo Cult Cla

Exercicis de mnemotècnia


En l’imaginari d’alguns estudiants d’interpretació, la memòria sembla ser una de les claus de l’èxit de l’intèrpret. En efecte, tant la memòria immediata com la memòria a llarg termini (el bagatge de coneixements que hem anat adquirint) són importants per a una bona restitució del missatge. La recerca cognitivista en interpretació, a més de nombrosos teòrics d’aquesta disciplina, ha aportat dades sobre la memòria de treball del professional, amb classificacions, definicions i oferint estratègies mnemotècniques. No ens farem aquí ressò de cap dels autors, atès que el nostre objectiu és fornir activitats per adquirir l’hàbit de treballar i potenciar la memòria. Tots els exercicis són susceptibles de practicar-se individualment, encara que els beneficis serien més evidents si hi hagués interacció i feedback, per part d’un col·lega amb qui es fan les pràctiques, de la resta de la classe o del professor. Es tracta d’activitats flexibles des del punt de vista del nivell, atès que segons les necessitats del grup el mateix exercici pot tenir escales de dificultat molt diferents. Per tant, el professor té la possibilitat de construir una progressió pedagògica a mida. Els elements que introduirien aquesta variabilitat poden ser, entre d’altres: el tema, la llargària, la velocitat, el nivell d’abstracció, etc.Bona part de les activitats es poden dur a terme en la llengua A o B, segons es posi èmfasi en la pràctica de l’expressió d’un idioma o de l’altre. No cal dir que l’esforç mental és molt més elevat si s’opta per la llengua estrangera, per la qual cosa suggerim que es doni prioritat a la llengua materna en els estadis inicials de la formació de l’intèrpret.


1.1. Agilitat mental

Activitat 1: Història en cadena

Descripció de l’activitat: un estudiant (o el professor) comença una història inventada amb una o dues frases; un segon estudiant repeteix el que el company anterior ha expressat i n’hi afegeix un fragment també inventat, i així successivament fins que la història és massa llarga i la retenció de memòria ja es fa impossible.

Durada: màxim 15 minuts.

Variacions: cada estudiant afegeix només una paraula, i aleshores el joc ha de ser molt més ràpid. Es poden donar altres indicacions, com ara que tracti un àmbit temàtic concret o que sigui una història acabada.


Activitat 2: Canvi ràpid de llengua i tema

Descripció de l’activitat: el professor llegeix un enunciat, que pot ser sorprenent o provocatiu, en una de les llengües de treball. L’alumnat ha d’argumentar immediatament aquella frase en la mateixa llengua que s’ha pronunciat, de forma versemblant. L’estudiant continuarà enregistrant amb fluïdesa i sense parar les raons de l’enunciat, fins que la veu del professor l’interrompi, en una llengua diferent i amb un altre enunciat de temàtica ben diferent. Es poden utilitzar totes les llengües de treball dels alumnes.

Durada: 10-15 minuts

Valoració: a l’autoescolta o escolta per parelles, es té en compte la fluïdesa, la versemblança i el poder de convicció dels arguments.

Exemples d’enunciats: L’esport no és tan bo per la salut com diuen.Los turistas creen todavía que España es toros y pandereta. Haurien de ficar més hores de música a l'Institut. La Iglesia no debería tener opiniones políticas. Les coses clares i la xocolata espessa. Sobren assignatures en l'Institut. Hi ha molta gent que vol viure sense treballar. Si te esfuerzas las recompensas siempre llegan. A bon entenedor poques paraules baste. La montaña es mejor que la playa. Tik tok atonta als més joves. 


1.2. Memòria visual

La visualització o el fet d’imaginar-se una situació poden ser sovint un bon recurs per ajudar a restituir verbalment un argument. En aquest sentit, l’ajut serà útil sobretot per la modalitat de consecutiva, atès que allò que veiem no cal que sigui anotat. A la interpretació d’enllaç, el record de la imatge facilitarà la reproducció verbal. Alhora, es referma la importància del llenguatge no verbal.


Activitat 3: Reproducció de l’argument d’una pel·lícula recent

Descripció de l’activitat: per parelles, o davant d’una classe, l’estudiant intenta reproduir el fil argumental d’una pel·lícula vista fa poc.

Durada: màxim 3 minuts per estudiant.

Valoració: es tindran en compte tant els aspectes formals com els de contingut, amb èmfasi especial en la coherència, i en la fluïdesa, així com en el fet de destriar el nucli dels aspectes secundaris.

Variacions: la intervenció d’un estudiant pot ser objecte d’un exercici de memorització per a la resta d’alumnes, en la mateixa llengua o en una altra.


Activitat 4: Video sense so

Descripció de l’activitat: una o dues vegades, segons la llargària i la dificultat, es visualitza i s’escolta un fragment d’entrevista o una notícia enregistrada en vídeo. Seguidament, s’intenta reproduir el contingut amb el volum a zero i només amb les imatges.

https://youtu.be/qmjYZCx6OME ( Video entrevista Fito Cabrales a la Resistència en 2021 )

Durada: fragment de 3 minuts com a màxim

Valoració: es tindrà en compte la capacitat de retenció de continguts i la seva restitució formal.

Variacions: es pot fer el mateix amb imatges impreses (o una sola imatge), amb la lectura del text corresponent. Seguidament, s’intenta recordar el contingut del text amb només les imatges al davant.


1.3. Concentració i memòria

La concentració és una de les principals qualitats i necessitats de l’intèrpret. A la simultània, per exemple, l’intèrpret s’ha de centrar totalment en el discurs de l’orador i en el seu propi, i no es pot permetre el luxe de distreure’s amb els aparells de la cabina o l’accent de l’orador. A la consecutiva, en un primer estadi, l’intèrpret ha de poder anotar intel·ligiblement sense aclaparar-se pel doll de paraules de l’orador i, seguidament, desxifrar les notes sense deixar de parlar.


Activitat 5: Llistes de paraules

Descripció de l’activitat: un estudiant o el professor llegeix en dues vegades, a poc a poc, una llista de termes per ordre alfabètic. Els estudiants hauran anotat prèviament de forma vertical, com a ajuda visual, l’alfabet. Un cop finalitzada la lectura, cal escriure tots els termes que es recordin. Per anar bé, la llista que es memoritzi hauria de tenir una coherència interna (per exemple, noms de ciutats, adjectius en anglès, verbs en català, etc.). Segons com es manipulin aquestes variacions, el grau de dificultat d’aquesta activitat varia notablement. Per consolidar la concentració, és convenient repetir l’activitat amb dues o tres més llistes diferents, que poden ser inventades al moment pels alumnes.

Durada: uns 10 minuts.


Activitat 6: Sumes i restes mentals

Descripció de l’activitat: el professor, si és a l’aula, o un altre estudiant, recita en veu alta aquestes operacions de càlcul, que poden ser més o menys dificultoses. El càlcul hauria de contenir un mínim de 10 sumes i/o restes i, per descomptat, no es pot fer cap anotació. Com a l’activitat 5, i per consolidar la concentració, és convenient repetir-la, amb xifres diferents

Durada: 3-4 minuts.


Activitat 7: Text amb molts detalls

Descripció de l’activitat: el professor, si és a l’aula, o un altre estudiant, llegeix una o dues vegades un text que contingui molts detalls: per exemple, un acte institucional amb els noms dels assistents, els detalls d’una investigació policial, la descripció d’una ruta turística, etc. Cal recordar el més alt nombre de detalls possibles, tot respectant el fil conductor del discurs. Els alumnes poden enregistrar la seva versió tots alhora i posteriorment se n’escolta un per fer-ne una valoració.

Durada: 15 minuts

Variacions: es pot dur a terme el mateix exercici amb una història amb enjòlit de la qual cal seguir amb molta atenció l’argument. Les intervencions poden ser espontànies o improvisades, però caldrà enregistrar-les per tenir constància exacta de què s’ha dit.


2. Parlar en públic

Una bona interpretació ha de ser equivalent a un bon exercici d’oratòria davant d’una audiència. Els exercicis que es proposen tenen com a meta principal ajudar els estudiants a perdre la por de parlar en públic i a expressar-se amb claredat i coherència. Permeten que l’alumnat reflexioni sobre qüestions com la comunicació no verbal o el contacte visual amb l’audiència. Es valorarà el contingut (versemblança, argumentació) i el poder de persuasió pel que fa a la qüestió tractada.

En la majoria dels exercicis proposats, es demana als estudiants que surtin per torns i es col·loquin drets davant dels seus companys i sense cap objecte al davant, com ara una taula o una cadira que els pugui servir de «pantalla protectora». També és important que no duguin res a les mans, com ara un bolígraf o una llibreta. Cal explicar als estudiants que establir un bon contacte visual amb l’audiència és fonamental per guanyar-se la seva confiança. Cal mirar a tot el públic en general, encara que no hi ha res de dolent a fixar, de tant en tant, la mirada en alguna «cara amable» que els faci sentir més relaxats.

Arribats a aquest punt, és interessant esmentar la importància de la formalitat del registre, un requisit no sempre valorat pels estudiants, poc acostumats a contextos formals. En aquest sentit, l’automatització, tant en la llengua A com en la llengua B, de les fórmules bàsiques de presentació, agraïments, excuses i cloenda d’un discurs tipus és un requeriment obligat per donar una consistència a la restitució.

Finalment, i pel que fa a les variacions, direm que tots aquests exercicis poden enregistrar-se al laboratori d’interpretació. Tot i que es perd la característica bàsica de parlar en públic, és l’única manera de procedir a una autoescolta i és aconsellable amb els grups nombrosos. Amb un intercanvi d’auriculars, el company pot procedir a la valoració de la gravació.


2.1. Discursos improvisats

Activitat 8: Només un minut

Descripció de l’activitat: aquest exercici s’inspira en el conegut joc-concurs anglès anomenat Just a minute.

Els estudiants surten per torns i es col·loquen al davant de la classe. El professor proposa un tema, que pot estar escrit en un paperet i triat a l’atzar. L’estudiant ha de començar a desenvolupar-lo immediatament i parlar-ne ininterrompudament durant un minut. A l’annex s’inclou una llista possible de temes a desenvolupar.

Durada: un minut per a cada estudiant. Temps destinat als comentaris / correccions posteriors variable.

Variacions: Aquesta activitat es pot anar repetint al llarg del curs, augmentant-ne la complexitat mitjançant l’elecció de temes més difícils i/o allargant el temps de la intervenció. L’exercici es pot transformar en debat, si un altre estudiant, avisat prèviament o no, planteja una rèplica, que també ha de durar un minut.


Activitat 9: Elaboració d’una notícia a partir del titular

Descripció de l’activitat. El professor llegeix el titular d’una notícia recent. En parelles, els estudiants desenvolupen la notícia fent servir els coneixements que tenen de l’actualitat. Per torns, surten al davant de la classe per exposar la notícia corresponent i poden ajudar-se de notes breus. Finalment, el professor llegeix la notícia real per comparar-la amb la presentada pels estudiants.

Duració: 5-7 minuts de preparació dels estudiants per a cada notícia. 1-2 minuts per notícia per fer l’exposició en públic. Temps de comentari/correcció variable.

Variacions: el titular pot ser d’un fet inventat, o d’una notícia difícilment coneguda pels estudiants. Aleshores, sense temps per la reflexió, l’alumne ha d’inventar uns esdeveniments que, com a mínim, haurien de resultar versemblants. Es pot demanar a la resta de la classe o a un sol estudiant una reformulació de cada discurs improvisat.

Valoració: ens fixarem especialment en la capacitat d’estructurar amb rapidesa un discurs i d’exposar-ne les idees amb claredat.


2.2. Discursos preparats

Activitat 10: Exposició oral en la llengua A

Descripció de l’activitat: L’alumne exposa un tema preparat prèviament davant de la classe mentre la resta d’alumnes escolten i prenen notes. Un cop acabada l’exposició, un estudiant surt a fer-ne la interpretació consecutiva cap a la mateixa llengua A. L’estudiant que exposi no pot llegir el text: el discurs es farà amb l’ajuda d’apunts manuscrits en forma d’esquema o de notes de consecutiva. Seguidament, l’estudiant orador fa les esmenes pertinents a la restitució del seu company. Finalment, tots els alumnes enregistren la seva versió i s’escolten. Pel que fa a la llista de temes possibles, destinats a incrementar el bagatge de coneixements generals de l’alumne, vegeu annex.

Durada de l’exposició: de 3 a 5 minuts.

Valoració: s’avaluarà l’escaiença del tema i el contingut del tema tractat, la claredat argumentativa i expositiva i la capacitat oratòria.

Variacions: L’alumne que exposi prepararà dues o tres preguntes de reflexió per a la classe sobre el tema que ha plantejat. L’autoescolta es pot fer a partir del barem d’avaluació per a la consecutiva. 

 

Activitat 8: Punts de vista a debatre


L’esport és un antídot contra la violència.

Les dones són massa sensibles per ocupar alts càrrecs.

• Els hòmens són més violents que les dones ( fan accions més perilloses )

El turisme rural ha fet millorar la vida de molts pobles.

Fer massa esport no és bo per la salut.

Als turistes del Nord d’Europa només els interessa el sol.

«No puc viure sense Internet».

•  S'hauria de regular les app en els mòbils de manera seriosa

Amb CCAA independents viuríem més feliços.

El futbol és la droga del poble : ens idiotitza

Qui no té feina és perquè no vol.

L’eutanàsia hauria de ser legal.

•  Les drogues haurien de ser legals

L’estat del benestar està en crisi.

La moda ens esclavitza cos i ànima.

El món acadèmic i el laboral encara estan molt allunyats.

Estudiar no servix per res

Deixar de fumar és fàcil.

El món s’acaba: ja no hi ha valors, ni perspectives de futur per a la humanitat.

No hi hauria d'haver exàmens en l'ESO

La immigració implica necessàriament delinqüència.

L’església no hauria d’opinar sobre temes polítics.

• El millor seria eixir d'Europa

• Hauria d'haver un salari màxim. La gent no pot guanyar com els futbolistes.

• Necessitem més optatives a l'institut
• Tindre un iphone és de pijos


•Els robots ens acabaran deixant sense feina

-M'interessa la política

 

Activitat 9.1: Temes a tractar

 

Història i geopolítica: la República espanyola, la Guerra Civil i postguerra: memòria

històrica; el nou ordre mundial després de la caiguda del mur; la des/colonització; el

conflicte palestí; Irlanda del Nord; conflictes recents o actuals (exIugoslàvia, Irak,

països africans...); les guerres mundials, etc.

Economia: nous conceptes (mundialització, neoliberalisme, etc.); nocions bàsiques

(capitalisme, socialisme); borsa, la unió econòmica i monetària a Europa.

Actualitat (política, social).

Dret.

Organitzacions i institucions internacionals (UE, ONU, OTAN...).

Cultura: arts, literatura, música.

El món anglosaxó: institucions, política, cultura, sistema educatiu, etc.

Civilitzacions, cultures, religions (islam, judaisme, etc.).

Així doncs, a diferència de la divisió clàssica en la qual s’ensenyen separadament la consecutiva, la simultània o la traducció a la vista, la nostra proposta es basa en la possibilitat de practicar un seguit de destreses, que siguin aplicables a qualsevol modalitat interpret


Friday 12 November 2021

175_Practiques mapes temàtics 2n Bat

 


Mapa de 2015 la font del qual és el MAPAMA. Una variable, les emisions respecte el total nacional, expressada en % i que apareix mitjançant un mapa coroplètic. L'altra variable, Emisions totals en t/any, quantitativa, i que ve representada en figures.

Les emissions de CO2 són una de les principals causes de la contaminació atmosfèrica i temal cabal en polítiques territorials i relacionades amb el canvi climàtic.

En primer lloc destaquem la CCAA d'Astúries que representa més del 50% de les emissions totals de CO2 amb més de 116000 t/anys. La instal.lació d'indústries extractives i metal.lúrgiques tradicionals i energètiques més recentment són les causants, en gran mesura, d'estos valors.

En un segon nivell podríem col.locar Catalunya, Aragó i les CCAA del nord de la península. Amb instal.lacions industrials variades, no destaquen en indústries tan contaminants com el cas abans esmentat. La majoria d'estes CCAA estan no estan orientades a altres sectors, com el turístic, el que fa que el sector industrial ,molt contaminant, tinga certa preponderància.

En les altres franges d'emissió trobem la resta de territoris en el que es donen diferentes causes que expliquen la menor contaminació de CO2. En el cas de Madrid, el paper logísitc i empresarial ha desplaçat part del sector secundari a altres àrees. L'hortofructícola Múrcia o les turístisques illes o el País Valencià són àrees on el turisme ocupa gran part de l'economia.

Extremadura i la Rioja no mostren dades de contaminació.

En definitiva, les grans causants d'emissió de CO2 són les indústries, vinculades a la generació d'electricitat en alguns casos, que són fruit de debat. A l'Estat Espanyol el tancament de les indústries de sectors tradicionals com el carbó estan previstes per al seu tancament en uns pocs anys.

Wednesday 10 November 2021

174_ Discursos i oratòria

A. Carta del cap de les Tribus al president americà en 1854

 "El gran cap de Washington mana paraules, vol comprar les nostres terres. El gran cap també mana paraules d'amistat i benaurances. Això és amable de la seua part, ja que nosaltres sabem que ell té molt poca necessitat de la nostra amistat. Però tindrem en compte la seua oferta, perquè estem segurs que si no obrem així, l'home blanc vindrà amb les seues pistoles i prendrà les nostres terres. El gran cap de Washington pot comptar amb la paraula del gran cap Seattle, com poden els nostres germans blancs comptar amb el retorn de les estacions. Les meues paraules són com les estreles, res oculten.

Com es pot comprar o vendre el cel o la calor de la terra? Aquesta idea és estranya per al meu poble. Si fins ara no som amos de la frescor de l'aire o de la resplendor de l'aigua, com ens el poden vostès comprar? Nosaltres decidirem en el nostre temps. Cada part d'aquesta terra és sagrada per a la meua gent. Cada brillant espina de pi, cada riba arenosa, cada racó del fosc bosc, cada clar i brunzidor insecte, és sagrat en la memòria i experiència de la meua gent.

Nosaltres sabem que l'home blanc no entén els nostres costums. Per a ell, una porció de terra és el mateix que una altra, perquè ell és un estrany que ve en la nit i presa de la terra el que necessita. La terra no és la seua germana, sinó el seu enemic, i quan ell l'ha conquistada segueix avant. Ell deixa les tombes dels seus pares arrere, i no li importa. Així, les tombes dels seus pares i els drets de naixement dels seus fills són oblidats. El seu apetit devorarà la terra i deixarà darrere un desert. La vista de les seues ciutats dol als ulls de l'home pellroja. Però tal vegada és perquè l'home pellroja és un salvatge i no entén. No hi ha cap lloc tranquil a les ciutats dels homes blancs. Cap lloc per a escoltar les fulles en la primavera o el brunzit de les ales dels insectes.

Però tal vegada és perquè jo sóc un salvatge i no entenc, i el soroll sembla insultar-me les oïdes. Jo em pregunte: què queda de la vida si l'home no pot sentir el bell crit de l'ocell nocturn, o els arguments de les granotes al voltant d'un llac al capvespre? L'indi prefereix el suau so del vent cavalcant sobre la superfície d'un llac, i l'olor del mateix vent llavat per la pluja del migdia o impregnat per la fragància dels pins. L'aire és valuós per al pellroja. Perquè totes les coses comparteixen la mateixa respiració, les bèsties, els arbres i l'home. L'home blanc sembla que no notara l'aire que respira. Com un home que està morint durant molts dies, ell és indiferent a la seua pestilència.

Si jo decidisc acceptar, posaré una condició: l'home blanc haurà de tractar a les bèsties d'aquesta terra com a germans. Jo sóc un salvatge i no entenc cap altre camí. He vist milers de búfals podrint-se en les prades, abandonats per l'home blanc que passava al tren i els matava per esport. Jo sóc un salvatge i no entenc com el ferrocarril pot ser més important que els búfals que nosaltres matem només per a sobreviure. Què serà de l'home sense els animals? Si tots els animals desaparegueren, l'home moriria d'una gran soledat espiritual, perquè qualsevol cosa que li passe als animals també li passa a l'home. Totes les coses està relacionades. Tot el que fereix a la terra, ferirà també als fills de la terra. Els nostres fills han vist als seus pares humiliats en la derrota. Els nostres guerrers han sentit la vergonya. I després de la derrota converteixen els seus dies en tristeses i embruten els seus cossos amb menjars i begudes fortes.

Importa molt poc el lloc on passem la resta dels nostres dies. No queden molts. Unes poques hores més, uns pocs hiverns més, i cap dels fills de les grans tribus que una vegada van existir sobre aquesta terra o que van caminar en xicotetes bandes pels boscos, quedaran per a lamentar-se davant les tombes d'una gent que un dia va ser poderosa i tan plena d'esperança.

Una cosa sabem nosaltres i l'home blanc pot un dia descobrir-la: El nostre Déu és el mateix Déu. Vostè pot pensar ara que vostè és amo d'ell, així com vostè desitja fer-se amo de la nostra terra. Però vostè no pot. Ell és el Déu de l'home i la seua compassió és igual per a l'home blanc que per al pellroja. Aquesta terra és preciosa per a ell, i fer-li mal a la terra és amuntegar menyspreu a l'el seu creador.

Els blancs també passaran, tal vegada més ràpids que altres tribus. Continue embrutant el seu llit i algun dia acabarà dormint sobre el seu propi desaprofitament. Quan els búfals siguen tots sacrificats, i els cavalls salvatges amansits tots, i els secrets racons dels boscos s'òmpliguen amb l'olor de molts homes ( i les vistes de les muntanyes s'òmpligues d'esposes parladores), on estarà el matoll? Desaparegut. On estarà l'àguila? Desapareguda. És a dir, adéu al que creix, adéu al veloç, adéu a la caça. Serà la fi de la vida i el començament de la supervivència.

Nosaltres tal vegada ho entendríem si sabérem el que l'home blanc somia, quines esperances els descriu als seus xiquets en les nits llargues de l'hivern, amb quines visions li cremen la seua ment perquè ells puguen desitjar el demà. Però nosaltres som salvatges. Els somnis de l'home blanc estan ocults per a nosaltres, i perquè estan amagats, nosaltres anirem pel nostre propi camí. Si nosaltres acceptem, serà per a assegurar la reserva que ens han promès. Allí tal vegada puguem viure els pocs dies que ens queden, com és el nostre desig.

Quan l'últim pellroja haja desaparegut de la terra i la seua memòria siga solament l'ombra d'un núvol creuant la prada, aquestes costes i aquestes prades encara contindran els esperits de la meua gent; perquè ells estimen aquesta terra com el nounat mestressa el batec del cor de la seua mare. Si nosaltres venem a vostès la nostra terra, estimen-la com nosaltres l'hem estimada. Cuiden-la, com nosaltres l'hem cuidada. Retinguen en les seues ments la memòria de la terra tal com li la lliurem. I amb totes les seues forces, amb totes les seues ganes, conserven-la per als seus fills, estimen-la així com Déu ens estima a tots. Una cosa sabem: el nostre Déu és el mateix Déu de vostès, aquesta terra és preciosa per a ell. I l'home blanc no pot estar exclòs d'una destinació comuna."

1854—Noah Seathl, Cap de la Tribu Suwamisu. SEATTLE (EE. UU.)—

B. Discurs de la Història

1. Discurs Eva Perón ( Qui era? , Qui eren els descamisats?...)

https://youtu.be/X88Cg_3CXDU

2. Discurs Al Pacino ( Un Domingo Cualquiera )

https://youtu.be/mDT0PV8jhlQ

3.  Discurs Victor Küppers ( Treballa de ser "orador" )

https://youtu.be/NL5ARDhXB0c

c. Sentència Emilio Calatayud

https://www.huffingtonpost.es/entry/el-juez-calatayud-condena-a-un-menor-a-sacar-un-7-en-la-eso-por-amenazar-y-pegar-a-una-companera_es_5dd7da8fe4b00149f71af4db

 

 

 

 

 

 

 

 

Tuesday 9 November 2021

173_pràctiques 2n BAT Geo Unitat 4 repàs 2 ( primer trimestre )

Unitat 4 repàs 2 ( Dos pràctiques cada tipus trimestre)


Perfils/Relleu









-Identifica el tipus de rocam en cada color

-Identifica les unitats morfoestructurals indicades i determina quina és la seua tipologia


Hidrograma



Col.loca els règims fluvials en el seu color

 



Mapa oratge





Climograma






Quins tipus de climes són?

Quina és l’amplitud tèrmica?

Quina és l’estació àrida en cadascun?

Quin és l’índex de Martone?



Mapa temàtic



Posa en relació els següents aspectes observant la imatge :

a.Clima de cada ciutat ( justificant-lo només amb el que apareix al gràfic i al que sabem )

Sevilla, València, Madrid, Barcelona, Bilbao, corunya,Salamanca

b.Factors del clima que poden afectar a les dades que apareixen al gràfic


Observa la imatge i contesta :

a.Segons la imatge podries dir que les 3 ciutats tenen el mateix clima?

b.Segons el que saps, són el mateix clima?

c.Quines conclusions podries extraure


Friday 5 November 2021

172_peli Ultimo samurai


1. Busca al diccionari les següents expressions : 
 

medieval  –  jerarquitzada  –  feudal  –  reputació  –  casta  –  descrèdit  –  solventar-se  –  haraquiri  –  katana  –  shogunato  –  poble ainu  –  nipó  –  bushido
 
2. Quins són els motius que uneix als governs japonés i americà? Quins beneficis pensen que trauran ? En quin any/segle es desenvolupa la pel.lícula?

3. Quan el capità americà arriba a Japó fa un breu passeig en carro. Enumera'l els aspectes que es poden destacar vinculats a l'Imperialisme

4. En un moment determinat ( pots decidir  quan ) el personatge principal ha canviat. Quan diries què té lloc este canvi i perquè ? Raona la resposta.

5. Quan va ocórrrer la Guerra Civil Americana. Quines varen ser els bàndols? I les causes de la guerra?

6. Explica quins series els valors que tenen els samurais. Creus que els podem trobar ara a la societat. Posa algun exemple. Mínim 10 línies.

7. Explica quin ha estat per tu el moment més èpic de la pel.licula i perquè.

8. Busca una breu informació del confucianisme i relaciona'l amb la pel.lícula. Mínim 10 línies

9. Valora el final de la pel.lícula. Perquè o no t'ha agradat. Mínim 7 línies. 
 
10. Busca en Internet els principals erros històrics que té la pel.lícula i explica 4-5 d'ells. 

11. Fes/adquirix un breu mapa mundi sobre el que has de colorejar els dominis imperialistes que va tindre Japó i el mateix dels EEUU.

12. En el cas que no pugues vore la pel.lícula per no assistir a classe hauries de poder buscar la manera de vore-la ( Netflix, Youtube...). Si tampoc tens l'oportunitat hauràs de fer un resum de l'Imperialisme Japonés i Americà. El resum haurà de tindre un índex sobre orígens, expansió, causes i conseqüències i ocupar entre 2 i 4 cares.