133_El palau romà de Còrdova

Notícia del Pais, 2 de juny 

Córdoba va guanyar una estació d'AVE i va perdre el major palau de l'imperi romà

Unes jornades reviuen la destrucció fa 30 anys del gran complex construït per Maximiano Herculi en el segle III. Les administracions van prioritzar la infraestructura per a l'Expo de Sevilla sobre la protecció del patrimoni

Vista aérea de la zona palatina del yacimiento de la Cercadilla, el 22 de mayo de 1991, dos días antes de la entrada de las excavadoras.Rafael Hidalgo

Va ser descomunal, brutal, un gegantesc atemptat contra el patrimoni històric, un espoli sense matisos. “Una ferida encara oberta”, segons Camí Forts, arqueòloga de l'Agència Andalusa d'Institucions Culturals, que aquest dimarts pronuncia la conferència 30 anys del jaciment de Cercadilla per a recordar que es compleixen ara 30 anys de la destrucció del palau imperial romà de Còrdova, alçat per l'emperador Maximiano Herculi entre els anys 293 i 305. “Un dolor enorme”, recorda Ana Zamorano, presidenta de l'associació Amics de Medina Azahara, que ha organitzat altres jornades en línia ―Cercadilla, la pèrdua de la innocència―. El complex, que ocupava vuit hectàrees, va començar a ser arrasat al maig de 1991 per a edificar l'estació de l'AVE a la ciutat andalusa.

Ja en el segle XIX, sobre els terrenys que ocupava el complex palatino es va construir l'estació de tren de Cercadilla, que incloïa un xicotet edifici, un baixador, un aparcament i un nus ferroviari que permetia als combois canviar de sentit. El 22 de maig de 1991, amb la decisió presa de substituir la vella estació per una nova per a l'AVE, van entrar les excavadores per a perforar el subsòl i destruir el palau i el seu entorn. Els arqueòlegs van treballar a tot córrer per a intentar salvar el possible. Però les màquines, en pocs dies, havien arrasat ja mig quilòmetre lineal i uns 200 metres d'ample. La premsa del moment parlava de “làpides, mosaics, un teatre romà, un temple, un circ, un amfiteatre, un palau” destruïts.
Maqueta del 'palatium' de Cercadilla, en Córdoba.R. Hidalgo / J. A. OrtegaEls arqueòlegs que excavaven el jaciment ―un estudiant universitari havia alertat de l'aparició d'una gran galeria voltada― dormien al costat de les restes per a evitar la seua demolició a la nit i inserien anuncis en premsa per a evitar que fóra devastat un conjunt “major que el fòrum de Trajà a Roma”, com el va definir Rafael Hidalgo, codirector de les excavacions. Però les administracions locals, regionals i nacionals ja havien pres la seua inapel·lable decisió: l'AVE entre Madrid i Sevilla, on en 1992 s'anava a inaugurar l'Exposició Universal, havia de parar a Còrdova en aqueix exacte lloc. I així va ser.

“Va ser un espoli, es va orquestrar una campanya de fake news contra el jaciment”, denúncia Fortes, que ahir va participar en unes jornades organitzades per l'Institut Municipal de Turisme de Còrdova sobre aquesta destrucció: “Es deia que, si no s'arrasava el jaciment, l'AVE mai arribaria a Còrdova; que el trobat mancava de valor, que els arqueòlegs ens estàvem fent rics amb les excavacions; que les restes anaven a integrar-se en l'estació i, finalment, que es canviaria el traçat de totes les vies del tren. Tot era absolutament fals”, s'indigna tres dècades després.
Anillo con el sello del obispo Sansón, siglo VI, hallado en las excavaciones de Cercadilla.Camino FuertesL'alcalde de Còrdova, Herminio Blat, d'IU, va arribar a qualificar el jaciment de “quatre pedres”. La revista Època va publicar al març de 1992 que ni el Govern central ni la Junta d'Andalusia, tots dos en mans del PSOE, van fer res per a salvar el jaciment. Al contrari, van mirar per a un altre costat i fins i tot van donar suport a la destrucció. Al setembre de 1992, una comissió internacional d'experts va advertir que es podria estar “davant un monument únic en el món que havia de respectar-se i ser estudiat”. “Era el de majors dimensions de tot l'imperi romà”, va declarar Hidalgo juntament amb l'altre codirector de les excavacions en aquell moment, Pedro Marfil.

L'arqueòleg jesuïta Manuel Sotomayor, premi de Patrimoni Històric de la Junta d'Andalusia, es va sumar a les queixes: “És una excavació impressionant”. Miguel Rodríguez-Pantoja, catedràtic de la Universitat de Còrdova, va qualificar el jaciment com “una cosa única en el món per les seues dimensions, l'època en què va ser construït i la seua enorme significació. Costa creure que serà destruït”. El parlamentari del PP Juan Ojeda va denunciar, per part seua, la “política de fets consumats” de les administracions. “Còrdova ha de saber la veritat. El que es destruirà és un jaciment únic en el món”, va asseverar.
Galería del criptopórtico del palacio del emperador Maximiano, en Córdoba, en la zona actualmente conservada.Camino FuertesAl nord-oest de la colònia romana de Patricia Corduba, a poc més de 600 metres de la seua muralla, es va construir a la fi del segle III una enorme seu del poder imperial, el centre polític de la diòcesi d'Hispaniarum, des d'on Maximiano dirigia tota la Península i el nord d'Àfrica. El conjunt palatino estava dividit en dues zones principals. La primera era una enorme plaça rectangular d'aspecte castrense connectada amb una àrea palatina. Per a accedir a aquesta última calia travessar una porta amb grans torres a banda i banda. La zona palatina s'articulava a través d'un criptopórtico ―galeria coberta semicircular columnada― de 109 metres de longitud que donava accés als diversos edificis públics i privats del conjunt.

“La gran exedra [el pòrtic semicircular amb columnes] constituïa”, descriu Hidalgo, “una gran plaça oberta, lliure de construccions, que exercia el paper d'espai d'acolliment per a aquells que gaudiren del privilegi d'accedir a l'interior del palau, permetent a través del seu pòrtic la distribució del trànsit als diferents espais de recepció que la circumdaven”.
Superposición sobre una imagen de Google de la estación de Córdoba del palacio imperial y un anfiteatro cercano.Res més creuar el criptopórtico, els visitants podien triar entre tres circuits de trànsit diferents: el públic, compost per edificacions oficials; el semipúblic, amb dos espais destinats a la celebració de banquets, o el privat, format per sales més xicotetes, com les termes. Forts recorda que en el centre de les construccions oficials s'erigia “el saló del tron”, on l'emperador duia a terme les recepcions.

En el segle VI, amb la finalitat de l'etapa romana, tres de les seues construccions es van convertir en edificis dedicats al culte cristià, tal vegada en honor a San Acisclo, patró de Còrdova. El temple comptava amb un gran cementeri al seu voltant amb centenars de tombes. Durant l'època emiral (segles VIII a X), les seues edificacions van continuar sent ocupades pels cristians, fins que l'any 1010, a conseqüència de la fitna ―guerra civil en Al-Ándalus―, es van abandonar.
Esqueleto de un cristiano enterrado en Cercadilla que vivió durante el emirato (756-929) y que recibió un gran hachazo en la cabeza.E. A. CercadillaEls arqueòlegs van demanar en 1991 que se li concedira d'urgència al jaciment la declaració de bé d'interès cultural (BIC), la màxima protecció possible. Van comprar fins i tot espais en la premsa per a publicar un llistat de signants que reclamaven la protecció urgent del conjunt. La Junta d'Andalusia no va respondre. En 1995, quan més de la meitat del jaciment ja havia desaparegut, la Conselleria de Cultura va incoar expedient de protecció. En 1997 va ser declarat BIC. “Era un dels pocs palaus imperials existents en el món. Ja no podem fer res. És una ferida en el cor de Còrdova que encara no s'ha sabut curar”, insisteix Forts.

En 2006, els vestigis que es van salvar de la destrucció ―unes termes, més de 80 metres de recorregut del criptopórtico, els apartaments imperials, les sales triconques dels extrems de la zona palatina, un aqüeducte…― es van obrir al públic. Estan pegats als murs exteriors de formigó gris de l'estació. Des del tren no són visibles.
Reconstrucción digital de la vista del palacio de Maximiano desde las murallas de Córdoba en época romana.Rafael Hidalgo

En 2015, la Junta d'Andalusia va traslladar de manera unilateral la gestió del parc arqueològic a l'Ajuntament de Còrdova, que el manté tancat. Des de llavors no existeixen polítiques de manteniment ni actuacions de conservació. “Imaginem que s'haguera conservat complet el palau. Imaginem que Còrdova rebera als visitants que es baixaren de l'AVE amb les restes del major palau imperial romà que es coneix. Imaginem…”, conclou Forts.

En un article publicat al febrer de 1992 en el Diari de Còrdova, el catedràtic Rodríguez-Pantoja va escriure: “No tardarem molt en parer als nostres propis fills tan bàrbars com a nosaltres ens semblen els qui amb menys mitjans i coneixements van fer desaparèixer tanta grandesa [a Còrdova] com s'ha destruït”. Ara es compliran 30 anys d'aquelles profètiques paraules.