Convenció secreta annexa
Art. I. Un cos de tropes imperials franceses de vint i cinc mil hòmens d'infanteria, i de tres mil hòmens de cavalleria entrarà a Espanya i anirà dret a Lisboa: es reunirà a este cos un altre de huit mil hòmens d'infanteria i de tres mil de cavalleria de tropes espanyoles amb trenta peces d'artilleria.
Art. II. Al mateix temps una divisió de tropes espanyoles de deu mil hòmens prendrà possessió de la província d'Entre Miño i Duero i de la ciutat de Porto; i una altra divisió de sis mil hòmens, composta igualment de tropes espanyoles prendrà possessió de la província d'Alentejo i del regne dels Algarbes.
Art.III. Les tropes franceses seran alimentades i mantingudes per l'Espanya, i els seus sous pagats per la França durant tot el temps del seu trànsit per Espanya.
…] Art. VI. Un nou cos de quaranta mil hòmens de tropes franceses es reuniran a Baiona, a tot tardar el 20 de novembre pròxim …]. Este nou cos no entrarà no obstant això a Espanya, fins que les dos Altes Potències contractants s'hagen posat d'acord amb este efecte.
…] Fet a Fontainebleau, a 27de octubre de 1807. Duroc - Izquierdo”
Font : primària, autor col.lectiu ( militars Duroc i Izquierdo ), tema polític i tipus legal/jurídic. Destinatari implític, alts governants dels dos països.
La idea principal del text és explicitar/exposar els principals/alguns articles del tractat secret de Fontainebleau.
El context històric del document és el final del període de govern de Carles IV ( 1788-1808 ).En este període d’expansió i domini francés, Napoleó negociarà amb Espanya el pas de les seues tropes per annexionar-se Portugal ( tractat de Fontainebleau ), a canvi de donar part de territori a Espanya i a Godoy ( part secreta del Tractat ). Este fet provocarà l’entrada de tropes franceses el que augmentarà la tensió social en un clima polític canviant per les pressions de Ferran ( ja havia intentat prendre el poder a la Conjura de El Escorial ) al seu pare i la figura de Godoy. El posterior motí d’Aranjuez serà el final d’esta tensió i l’inici de la guerra de la independència.
A nivell Europeu el difícil equilibri entre les potències Europees tindrà el seu efecte en els posicionaments de Napoleó i la futura Guerra de la Independència. Anglaterra, principal rival de França es posicionarà contra l’exèrcit Francés.
Murat davant de l'alçament del 2 de maig
«Soldats: mal aconsellat el populatxo de Madrid, s'ha alçat i ha comés assassinats; bé sé que els espanyols, que mereixen el nom de tals, han lamentat grandàries desordes, i estic molt distant de confondre amb ells a uns miserables que només respiren robatoris i delictes. Però la sang francesa abocada clama venjança. Per tant, comandament el següent:
[...] Art. 2°. Seran arcabussejats tots quants durant la rebel·lió han sigut presos amb armes.
Art. 3°-. La junta de govern manarà desarmar els veïns de Madrid. Tots els habitants de la cort que caminen amb armes o les conserven en les seues cases sense llicència especial, seran arcabussejats.
Art. 4°-. Tot rogle que passe de huit persones, es reputarà reunió de sediciosos i es dispararà a fusilazos.
Art. 5°-. Tota vila o aldea on siga assassinat un francés, serà incendiada.
Art. 7°-. Els autors de libels impresos o manuscrits, que provoquen a la sedició... seran passats per les armes.
Fet en el nostre quarter general de Madrid a 2 de Maig de 1808. Firmat, Joaquín Murat.»
Fonts : primària, autor individual Murat, militar francés, tema militar/polític, tipus circumstancial ( primera part ) i legal ( articulat de la segona ), destinatari explícit, els soldats de l’exèrcit francés.
La idea principal del text és exposar/informar sobre els principals articles/mesures de les ordres militars arran de l’alçament del 2 de maig de 1808. Una idea secundària seria la forma vengativa i repressiva de les mesures a prendre.
Junta Suprema de Sevilla (3 d'agost de 1808)
«La defensa de la Pàtria i del Rei, la de les Lleis, la de la Religió, la dels drets tots de l'home, atropellats i violats d'una manera que no té exemple per l'Emperador dels Francesos Napoleó I, i per les seues tropes a Espanya, va forçar a la Nació tota a prendre les armes, i a triar-se una forma de govern; i en l'angoixa i estretor en què la van posar els Francesos, com per una inspiració del Cel, que quasi pot reputar-se per miracle, totes o quasi totes les províncies van crear Juntes Supremes, es van entregar a elles, i van posar en les seues mans els drets i la sort última d'Espanya.
Els efectes fins ara han correspost feliçment als designis que es van tindre en la seua creació. Les Províncies s'han armat; algunes han format exércitos nombrosos..., totes o quasi totes han barallat i barallen contra els Francesos i pel seu Rei i Sr. Ferran VII, amb un valor i una constància, dels quales ni Grècia, ni Roma, ni cap altra Nació del món ha tingut idea.»
Fonts : primària, autor no apareix ( responsables de la Junta ), tema polític, tipus circumstancial-manifest, destinatari implícit, els membres de la Junta i ciutadans afins.
La idea principal del text és manifestar el rebuig a l’actuació francesa i el recolzament a Ferran VII com a Rei legítim.
Context històric ( Murat i Junta, els 2 textos ) : El context històric és l’inici de la Guerra de la Independència ( 1808-1814 ). El Tractat de Fontainebleau i la seua part secreta( 1807 ) va augmentar un clima d’inestabilitat política que va finalitzar en el Motí d’Aranjuez (març 1808 ) i la intervenció de Napoleó en el conflicte que s’havia generat entre Carles IV i el seu fill Ferran. Eixa intermediació va tindre lloc a Baiona i en el transcórrer dels fets part de la població de Madrid es va sublevar al vore marxar a part de la família Reial i saber que la resta estaven en Baiona amb Napoleó. La repressió francesa va ser dura ( text de Murat ) i es pot considerar el punt que va donar inici al conflicte, i l’organització dels patriotes va fer-se mijançant Juntes que van organitzar la defensa i gestió de la guerra finalitzant en un Consell de Regència ( 1810 ).
L’equilibri de les diferents potències europees va vores afectat per la Guerra, on la participació d’Anglaterra, rival de França, ajundant als patriotes va servir per decantar la balança.
No comments:
Post a Comment