1.
"Com els mals que patisc no em permeten suportar per més temps el greu pes del govern dels meus regnes, i em calga per reparar la meua salut gaudir en clima més temperat de la tranquil·litat de la vida privada; he determinat, després de la més seriosa deliberació, abdicar la meua corona al meu hereu i el meu molt car fill el Príncep d'Astúries. Per tant és la meua real voluntat que siga reconegut i obeït com a Rei i Senyor natural de tots els meus regnes i dominis. I perquè aquest meu reial decret de lliure i espontània abdicació tinga el seu exacte i degut compliment, ho comunicareu al consell i la resta a qui corresponga. "
Donat a Aranjuez, a 19 de març de 1808.- Jo, el Rei.- A Don Pedro Cevallos».
Gaceta de Madrid, 25 de març de 1808.
El document és una font escrita primària, ja que és coetània als fets. El text és de tipus circumstancial i de tema polític, ja que es tracta d'una abdicació. El caràcter és públic ( es publica a la Gaceta ) i el destinatari és explícit, el príncep d'Astúries.
El context històric del text és el motí d'Aranjuez ( març de 1808 ).La impopularitat del vàlid del Rei, Godoy per el seu ascens meteòric i no ser acceptat per la noblesa, la signatura del Tractat de Fontainebleau ( 1807 ) , que permetia el pas de tropes franceses per la península provocant el descontentament del poble i la forta pressió que el fill del Rei, Ferran VII, feia per arribar al tron varen coincidir en el motí d'Aranjuez. Els "fernandinos", seguidors de Ferran VII no varen deixar eixir a Carles IV del Palau d'Aranjuez obligant-li a destituir a Godoy i a abdicar la corona en el seu fill Ferran. El Document fa referència a este fet.
El document pertany al nucli temàtic de L'antic règim i la seua crisi ( 1700 - 1833 ).
2.
"Senyor el meu germà: V.M. sabrà sens dubte amb pena els successos d'Aranjuez i els seus resultes, i no vorà amb indiferència un rei que, forçat a renunciar a la corona, acudix a posar-se als braços d'un gran monarca, aliat seu, subordinant-se totalment a la disposició de l'únic que li pot donar la felicitat, la de tota la família i la dels fidels vassalls.
Jo no he renunciat a favor del meu fill sinó per la força de les circumstàncies, quan l'estrèpit de les armes i els clams d'una guàrdia revoltada em feien conèixer força la necessitat d'escollir la vida o la mort, ja que aquesta última s'hauria seguit després de la de la Reina.
Jo vaig ser forçat a renunciar; però assegurat amb plena confiança en la magnanimitat i el geni del gran home que sempre ha mostrat ser amic meu, jo he pres la resolució de conformar-me amb tot allò que aquest mateix gran home vulga disposar de nosaltres i de la meua sort, la de la Reina i la del Príncep de la Pau.
Dirigisc a V.M.I. una protesta contra els esdeveniments d'Aranjuez i contra la meua abdicació. M'entregue i enterament confie en el cor i amistat de V.M. amb la qual cosa pregue a Déu que us conserve a la seua santa i digna guàrdia."
De V.M.I. i R. el seu afecte germà i amic, Carlos.
Citado en Carmen Nieto y otros: Revolución y reacción.Bases documentales de la España Contemporánea. Madrid 1971, vol I.
3.
"L'expedició a Espanya deriva d'una sèrie de consideracions entre les quals es troben barrejats la debilitat militar de l'estat veí, la complaença dels sobirans espanyols, la pressió dels fabricants francesos, la necessitat de llançar els anglesos fora de Portugal, l'enemistat de l'Emperador cap a la dinastia dels Borbons, els imperatius d'una estratègia política per al conjunt de la Mediterrània i, per fi, per a la rematada i per amagar certs càlculs bruts, els designis de Déu o les exigències d'una filosofia ad hoc. "
Aymes, Jean R.: La Guerra de la Independencia, Madrid, Siglo XXI, 1974.
4.
De Fernando VII en Carlos IV.
Mi venerado padre y señor: Para dar a Vuestra Majestad una prueba de mi amor, de mi obediencia y de mi sumisión, y para acceder a los deseos que Vuestra Majestad me ha manifestado reiteradas veces, renuncio mi corona en favor de Vuestra Majestad, deseando que Vuestra Majestad pueda gozarla por muchos años. Recomiendo a Vuestra Majestad las personas que me han servido desde el 19 de marzo.
De Carlos IV en Napoleón Bonaparte.
Art. 1º S.M. el Rey Carlos, que no ha tenido en toda su vida otra mira que la felicidad de sus vasallos, constante en la idea de que todos los actos de un soberano deben dirigirse a este fin; no pudiendo las circunstancias actuales der sino un manantial de disensiones, tanto más fuertes, cuanto las desaveniencias han dividido su propia familia, ha resuelto ceder, como cede por el presente, todos sus derechos al trono de las Españas y de las Indias a S.M. el emperador Napoleón, como el único que, en el estado a que han llegado las cosas, puede restablecer el orden; entendiéndose que dicha cesión sólo ha de tener efecto para gozar a sus vasallos de las condiciones siguientes:
1ª La integridad del reino será mantenida; el príncipe que el emperador Napoleón juzgue debe colocar en el trono de España será independiente, y los límites de la España no sufrirán alteración alguna.
2ª La religión católica apostólica romana será la única en España. No se tolerarán en su territorio religión alguna reformada, y mucho menos infiel, según el uso establecido actualmente.(...)
Art. 5º S.N. el Emperador da y afianza a S.M. el rey Carlos una lista de 30.000.000 reales, que S.M. el emperador Napoleón le hará pagar directamente todos los meses por el tesoro de la Corona. A la muerte del rey Carlos, 2.000.000 de renta formarán la viudedad de la Reina.
Art. 6º El Emperador Napoleón se obliga a conceder a todos los infantes de España una renta anual de 400.000 francos, para gozar de ella perpetuamente, así ellos como sus descendientes y en caso de extinguirse una rama recaerá dicha renta en la existente a quien corresponda, según las leyes civiles.(...)
Citado en Carmen Nieto y otros: Revolución y reacción.Bases documentales de la España Contemporánea. Madrid 1971, vol I.
