La Dona Etrusca
És sabut, que a Grècia, Roma i Cartago la dona exercia un paper secundari, tanmateix això no sembla haver sigut la situació general, tenim proves que entre els Etruscos, les dona tenia un paper social més destacat i d'ordinari no estava tan apantallada pel seu marit. Naturalment això no va ser molt ben entès per observadors externs.
Per exemple, Teopompo de Quíos s. IV a. C. referisc el següent: “Entre els tirrens és costum arrelat que les dones siguen propietat comuna. Aquestes presten molta atenció a cura del seu cos i fan exercici nues. No mengen amb els seus marits, sinó amb qui es troben per atzar en aqueix moment i beuen a la salut de qui volen. Perquè són grans bevedores i molt belles. Els tirrens crien tots els xiquets que vénen al món sense saber de quin pare procedeix cadascun. També aquests [xiquets] viuen igual que els qui els crien... Quan estan en una reunió d'amics o en família i han deixat de beure i volen ficar-se al llit, els criats, amb les llums encara enceses, els porten unes vegades heteres, unes altres xics molt bells, unes altres fins i tot dones...”
Altres autors com Posidonio, també donen una imatge esbiaixada, criticant el sibaritisme i el desenfrenat estil de vida dels etruscos, així com el costum d'estar tirat amb les dones sota una mateixa “manta” durant els menjars. També sembla que les criades caminaven nues, almenys fins que arribaven a la maduresa. Relats com aquests gens falaguers, van crear el prejudici que grecs i romans tenien sobre els etruscos.
No obstant això, sembla que aquestes opinions dels grecs són sens dubte exagerades, per a començar si mirem les pintures sepulcrals de les tombes etrusques en efecte veiem dones menjant al costat dels homes, la veritat és que podria tractar-se perfectament d'un matrimoni (cosa una cosa incompressible per a un grec ja que ells menjaven a part de les seues dones). Quant al retret d'un amor excessivament lliure (això de triar parella a l'atzar...) no sembla molt sostenible, ja que les innombrables inscripcions sepulcrals, moltes d'elles vertaders arbres genealògics, semblen obsessionades amb el llinatge i la procedència familiar. L'estructura interna de les tombes etrusques també incideix en l'obsessió per l'organització familiar, amb una diferència important respecte a Roma i Grècia: la dona jau al costat del seu marit en peus d'igualtat, i té un seient propi en el vestíbul de la tomba, que venia a ser una reproducció de la casa. Tal vegada podríem concloure que la dona etrusca -a diferència de la romana- participava en les recepcions i en les converses oficials del senyor de la casa. Almenys en la seua pròpia casa sembla que les dones etrusques manaven tant com el seu marit. Més proves el respecte etrusc per la dona: Igual que tot home etrusc la dona posseïa un praenomen propi (Clelia, Ati, Larthia,...) i no era simplement com entre els romans una “clàudia”, una “fabia” o una “savina”. A més com escriu el gran novel·lista de ficció Tito Livio: a la dona etrusca li agradava eixir de casa i no l'enrojolaven les mirades dels homes a diferència de la gatamoixeria que exhibeixen els romans republicans. Fins i tot segons Livio participava activament en política, encara que potser era més respecte al que s'ha dit abans sobre la participació en xarrades sobre política amb els seus marits.
No comments:
Post a Comment