Un dia Eurídice caminava per un camí, juntament amb els Nàiades, de cop i volta, Eurídice pateix un intent de rapte per part d’Aristeu, un pastor rival d’Orfeu. Ella escapa, però en la seva carrera trepitja inadvertidament un escurçó que li mossega un peu i li provoca la mort. Va morir a la vegada que pensava en el seu estimat. Quan el seu estimat va descobrir el cos sense vida d’Eurídice va decidir anar a buscar la seva ànima al Món dels Morts, i va cantar.
Es va atrevir per amor al que cap home mai havia gosat fer: emprendre un viatge terrible als Inferns.
Orfeu va anar a buscar a Caront (ell va ser un dels barquers d’Hades, l’encarregat de guiar les ombres errants dels difunts al l’altre banda del riu) i li demana que el porte al món dels morts, Caront es nega. Llavors Orfeu per aconseguir el que vol decideix fer us de la seua màgia i li toca una cançó amb la seua lira. Caront embruixat, accepta a portar a Orfeu on ell vol.
Quan Orfeu arriba a l’altre costat del riu, camina fins a arribar a les portes, les portes que són vigilades per Cèrber (gos d’Hades, un monstre de tres caps). Llavors Orfeu, per poder passar, va recitar una cancó amb la seua lira i va aconseguir arribar Inferns.
Justament a l'arribar, es troba amb Perséfone (deesa dels Inferns) i amb Hades, i per a ells va cantar amb la seua lira demanant que els hi tornara l’ànima de la seva estimada. L’embruixament de la seua veu, no va poder negar-li el que ell demanava, i així va ser. Mai ningú va recitar un cant tant preciós als Inferns, mai un amor havia estat tan lluitat abans, i la súplica d’Orfeu va arribar fins al racó més llunyà del món dels morts, i per un instant el temps es va aturar en aquell lloc tan fosc i tan putrefacte.
Persèfone i Hades accedeixen a tornar-li la vida d’Eurídice, però amb una condició, va dir Hades: “has d’anar agafat de la seua mà, posar-te davant seu i caminar pel camí que us portarà fins el món dels vius, però a més, no podràs mirar-la als ulls, si la mires el joc haurà acabat i la teua estimada es quedarà atrapada al món dels morts per sempre.”
Junts travessen el camí que hi ha dels Inferns al món dels vius, i quan Orfeu ja té els peus a la terra dels vius es gira, no conscient de que Eurídice encara tenia un peu al món del morts. Llavors en aquell mateix moment, en aquell mateix instant que es va girar va vore com perdia la seua estimada, va veure com s’allunyava d’ell per sempre.
Orfeu intenta tornar amb totes les seues forces al món del morts, però no el deixen tornar. Llavors Orfeu trist marxa.
Mort d’Orfeu
Orfeu víctima del més gran desconsol, va haver de tornar sol a la Terra. Va renunciar a la companyia dels humans i va caminar errant, des de llavors, per les solituds agrestes de Tràcia cantant i plorant les seues penes als acords de la seua lira. Les pedres, els rierols i els arbres, entre els quals tenia els únics amics, l’escoltaven complaguts.
Les Bacants enamorades del poeta van intentar seduir-lo, i ell com encara seguia enamorat d’Eurídice va fugir lluny d’aquelles dones, de les Bacants. Les dones el van seguir i el van aconseguir atrapar, furioses de la fugida d’Orfeu van esbocinar la seua roba i van esquinçar el seu cos.
El seu cap va caure per les aigües deixant escoltant la seua veu, i aquell lloc al van anomenar santuari al seu honor. Fet trossos el seu cos, la seua ànima, al fi lliure, va poder partir cap als Inferns, i allà juntament amb Eurídice van poder vagar cantant i cantant a l’amor més gran que a la mort…
a. Quina diries que pot ser la moralina d'este mite?
b. Quines emocions t'han trasmés les diferents parts del Mite?
No comments:
Post a Comment