Frases bàsiques per comentari piràmide :
1r
La piràmide de (població) de (any) és de tipus parasol/campana/urna (amb matissos que anem a comentar ). Este tipus de piràmide implica una (alta/baixa ) natalitat i un % (elevat/baix) de gent gran en edats vanaçades.
2n
En la piràmide podem observar com hi ha més hòmens que dones en les franges de menor edat a que naixen més hòmens que dones ( 7800 front 7600 aprox. ). A partir de la franja de (franja d’edat) podem observar como esta proporció canvia a causa de la major mortalitat en el gènere masculí vinculat a hàbits i conductes socials hui en dia encara diferents entre ambdós gèneres. En les franges de més edat el nombre de dones és major per la major esperança de vida de les dones.Més de 1000 dones front a menys de 700 hòmens aprox.
3r
Anem ara a vincular alguns canvis econòmics i socials amb la població de Terol. L’augment de població ocorregut a principis del segle XXI a causa de la immigració ( en moltes ocasions de cultures més natalistes i amb edats entre 20 i 40 anys ) té un reflexe en el lleu augment de la natalitat que es pot observar en les franges de 1995 a 2010 aproximadament. En la franja de 0-4 tornem a observar una disminució en la natalitat una vegada este fet finalitza i que torna a correspondre a una societat envellida.
Altre fenomen és el descens brusc de la natalitat que es produix a partir de la franja de la gent que està al voltant dels 40-45 anys i que correspon a la gent que va nàixer a partir de la meitat de la dècada dels 70. En esta època els canvis socials, culturals, legislatius...i la incorporació de la dona al mercat laboral remunerat va fer reduir-se molt l’índex de fecunditat passant l’estat espanyol a ser dels de menor índex al món.
La franja d’edat entre els 50 i 64 anys, nascuts entre 1955 i 1969 serien la generació coneguda com el “baby boom”, que va suposar un augment de la natalitat una vegada passada la guerra civil i la postguerra.
Entre els 75 i 85 anys d’edat es mostren els no nascuts a causa de la situació de guerra que es vivia. Els morts de la guerra, és a dir, la gent que va combatre en la guerra correspondria a franges superiors i haurien d’observar-lo un poc més marcat en la columna de hòmens. en este cas, al ser població ja molt major no podem observar-los.
En l’última franja el percentatge és molt gran fruït d’una població envellida, amb alta esperança de vida i un sistema sanitari i qualitat de vida que es correspon a països avançats. Esta situació implica canvis en les polítiques econòmiques , socials i demogràfiques dels països que s’enfronten a nous reptes.
L’esquema de comentari que teniu al final de la unitat 9 està prou bé. El seguiríem. Afegiríem 2 paràgrafs. Un al principi i un al final. l’estructura seria :
1r paràgraf
Introducció
2n paràgraf
Desenvolupament semblant al que teniu al llibre. Sempre és molt semblant ja que el tipus de casc històric, eixample i perifèria són prou semblants en totes les ciutats
3r paràgraf ( no necessari estrictament )
Conclusió
1r paràgraf
Anem a analitzar el plànol urbà de Ponferrada, a Lleó, una de les ciutats importants de l’àrea i que ajuda a vertebrar part del seu territori.
2n paràgraf
Respecte als orígens de la ciutat, el que hui seria el casc o centre històric. El podem identificar al voltant d’un riu, el que implica un emplaçament i situació vinculada al control estratègic del territori ( apareix indicada l’existència d’un castell al plànol ) i l’abastiment d’aigua.
La trama del casc històric és de carrers irregulars, estrets i laberíntics amb una edificació que sol ser de poques altures. Este factor dificulta la instal.lació de nous serveis o infraestructures. El nom dels carrers també manté relació amb la zonificació gremial corresponent, fonamentalment a l’època medieval. Este recinte estava emmurallat en el seu origen.
Respecte a la demografia solen ser barris amb un percentatge important de gent gran i alguns nuclis de gent nouvinguda que accedix a estos barris perquè la qualitat dels edificis i de serveis en general condiciona preus més baixos de lloguer.
En algunes ciutats apareixen problemes vinculats a tensions socials, activitats terciàries que poden provocar molèsties al veïnat ( hosteleria ) i el procés conegut com gentrificació , és a dir, la substitució demogràfica del veïnat vinculat a l’activitat turística.
Al voltant del nucli podem observar un xicotet eixample. Esta ampliació de les ciutats va vinculat al procés d’industrialització desenvolupat al llarg del segle XX i que comporta com a primera mesura el trencament de la muralla del casc històric.En el nostre cas el podem observar al voltant del casc històric al nord i a l’altra banda del riu. És una part de la ciutat relacionada amb la burgesia i treballadors industrials. La trama està planificada amb carrers rectilinis i l’edificació guanya en altura. El tipus d’edifici solia ser historicista. En el seu origen es combinen amb illes de vivendes de menor qualitat i construïdes molt ràpidament per absorbir els grans volums de població relacionats amb l’èxode rural ( un exemple serien les construccions de VPO del franquisme ). A dia de hui encara es consolidada una zona econòmicament important de la ciutat i el seu ús residencial es combina amb grans àrees comercials.
L’última part de la ciutat correspon a la perifèria urbana. El seu origen naix amb la necessitat de créixer per damunt de la planificació de l’eixample i sol començar a finals del segle XX. Els canvis socials i econòmics influixen en esta nova manera d'enfocar l'urbanisme a les ciutats. A l’inici poden aparèixer fenòmens vinculats a la marginalitat o el barraquisme ja que no existia suficient planificació. Hui en dia este aspecte pràcticament ha desaparegut i ens trobem davant d’espais planificats i en els que hi ha una zonificació residencial i d’infraestructures que requerixen gran ús d’espai ( educatives, esportives, sanitàries…). Un dels problemes en estes àrees sol ser l’ús excessiu de sòl per infraestructures i vies de comunicació.
En el mapa de Ponferrada podem observar en este àrea grans illes de vivendes i diferents boulevards que corresponen a criteris urbanístics que busquen millorar la qualitat de vida de les ciutats.
3 paràgraf ( no és estrictament necessari este paràgraf )
Les ciutats hui en dia s’han convertit en dinamitzadores del territori i el seu creixement i activitat econòmica són indicadors de l’estructura organitzativa de les CCAA. En el cas de Ponferrada estem davant d’una de les ciutats més importants de la província de Lleó per població i importància econòmica.
No comments:
Post a Comment