Mapa de símbols amb una variable quantitativa ( m3/s). La font és _________. La data és__________.
El cabal absolut d'un riu és la quantitat d'aigua que porta mesurat en m3/s o Hm3. Sol variar al llarg del recorregut del riu i és molt desigual entre els rius de la penínula.
Els rius més cabalosos amb valors per damunt de 300 m3%s serien el Miño, Ebre, Duero i Tajo.
El Miño és un riu no excessivant llarg que pertany a la vessant atlàntica. Malgrat que el seu cabal creix a mesura que arribem a la desembocadura ( la primera mesura està per davall de 100 m3/s ) en tots els trams mostra un cabal important fruit de les aportacions que rep de les precipitacions abundants i regulars ocasionades per les borrasques atlàntiques en eixa part del territori.
L'Ebre és el riu amb un dels majors cabals a la desembocadura ( més de 600 m3/s ). La seua extensa conca, limitada per serralades elevades que aporten gran quantitat de precipitacions que acaben arribant al riu i la quantitat d'afluents que rep ( molts d'ells amb règim Nival ) són les causants de la gran acumulació de cabal a al desembocadura. L'Ebre travsessa una de les àrees més àrides del territori i actua com a font hídrica per a l'agricultura. És l'excepció de la vessant mediterrània per longitud i cabal.
El Duero i el Tajo sobrepassen els 500 m3/ s a la desembocadura. El Duero supera els 600 m3/s. Són dos rius que pertanyen a la vessant atlàntica. Són llargs i cabalosos per la gran quantitat d'afluents que reben en dos conques molt extenses. Mostren certa irregularitat ja que el centre de la penínusla ibèrica ( Clima mediterrani continentalitzat ) oferix precipitacions irregulars i escasses.
Un altre riu amb valors elevats seria el Guadalquivir. Prop de la seua desembocadura ( 164 m3/s ) porta un cabal mitjà, però que al cas peninsular, està per damunt de la mitjana. Àmplia conca i un gran aprofitament agrari a un sud peninsular d'escasses precipitacions.
Una última aportació dels rius de la vessant mediterrània que apareixen al doucment. Són rius irregulars i curts ( aportacions de precipitacions escasses ) i que poden tindre un gran aprofitament agrari. Per exemple, cas del Xúquer on la gran existència d'embassaments i explotacions agràries afecten el seu cabal, que és menor a prop de la desembocadura.
Les polítiques hídriques haurien de tindre en compte els desequilibris territorials donat que l'aigua és un recurs fonamental en el desenvolupament econòmic i industrial d'un territori. A l'estat Espanyol la gestió hídrica s'ha gestionat per diferents Plans hidrològics Nacionals que, en ocasions, han generat diverses polèmiques.
No comments:
Post a Comment