168_granges de porcs

Cent mil porcs per a 131 habitants: l'Espanya buida es rebel·la contra les macrogranjas ( El Pais, oct 2021 )

Els veïns de zones on hi ha explotacions projectades s'organitzen en plataformes per a frenar el que consideren una amenaça per a la seua qualitat de vida i el futur. El sector defensa que dóna ocupació a 400.000 famílies

“Què preferiu, que el vostre poble faça olor de pins o a merda?”. Natividad Pérez llança aqueixa qüestió als veïns que pregunten què passarà si al seu poble s'instal·la una macrogranja. Ella els compta l'experiència per la qual ja han passat a Balsa de Ves, a Albacete, on és alcaldessa. Els parla dels problemes que sí que generen aquestes explotacions, com la contaminació del sòl i les aigües, i de les males olors. Els compta l'experiència del seu xicotet municipi, de 131 veïns, on es crien uns 100.000 porcs a l'any. “Toquem a 763 animals per habitant”, diu. La seua veu està ajudant a muntar plataformes veïnals contra nous projectes de ramaderia industrial en pobles de l'Espanya buida —Albacete, Conca, Toledo, Zamora, Àvila—, que han realitzat diverses protestes enguany i tenen una altra prevista per a aquest divendres en 50 localitats.

La preocupació que mou a aquests pobles és la deterioració de la seua qualitat de vida, però sobretot el futur. La ramaderia intensiva porcina accelera la despoblació o és incapaç de frenar-la, segons suggereix un nou informe d'Ecologistes en Acció. Balsa de Ves, per exemple, ha perdut un 40% de veïns des que es va instal·lar la macrogranja en 2006, encara que també influeixen altres factors com la falta de serveis. La patronal Interporc, que aglutina al sector porcí, defensa que les més de 86.000 granges de porcs del país donen ocupació a 400.000 famílies de manera directa i indirecta, la major part en zones rurals, per la qual cosa són “essencials per a lluitar contra la despoblació”, i atribueix les protestes a “grups animalistas”.

El treball d'Ecologistes analitza centenars de municipis de menys de 5.000 habitants allunyats de grans ciutats on hi ha una gran càrrega porcina intensiva —de 5.000 a més de 100.000 animals— i els compara amb altres pròxims i amb població similar però sense aquestes instal·lacions. En el 74% de les comparatives, les localitats amb aquestes macrogranjas perden més població o guanyen menys habitants que les que no ho tenen. “No hi ha una relació positiva entre la ramaderia industrial porcina i la lluita contra la despoblació”, diu Daniel González, coordinador de l'informe.

Jorge Blanco, investigador en Demografia a la Complutense, explica que aquest tipus d'indústries “transformen l'economia de zones rurals, que sol estar basada en l'agricultura i la ramaderia extensiva, en una única direcció que no necessàriament repercuteix en la vida del poble, amb el que s'elimina part de la riquesa associada a activitats laborals diverses”. Per exemple, “fa que els qui tinguen altres activitats embenen els seus terrenys i passen a ser rendistes”. En la seua opinió, “és cert que aquestes indústries tenen potencial d'atracció de treballadors, però no tenen per què viure en el lloc, i si no ho fan no paguen imposats allí i no entra renda al flux del poble”.

Per part seua, Vicente Pinilla, director de la Càtedra Despoblació i Creativitat de la Universitat de Saragossa, assenyala que “el fet que els municipis amb macrogranjas cresquen menys no demostra que la causa siguen aquestes instal·lacions, és a dir, aqueixa correlació no implica causalitat”. La qüestió clau “és si el porcí produeix despoblació o va on hi ha despoblació, la qual cosa sembla més probable”. Pinilla considera que hi ha altres causes per a la despoblació rural com la falta d'oportunitats laborals, la manca de serveis públics i una estructura demogràfica molt desequilibrada, masculinizada i amb persones d'edat avançada. “Aquest tipus de despoblació ha ocorregut en tota Europa en els últims anys”, afig.
Olor insuportable

Ecologistes i les plataformes veïnals assumeixen que la ramaderia industrial no és l'únic factor que impulsa la despoblació, però volen destacar que no serveix per a fixar habitants, com defensa el sector. Natividad Pérez explica l'exemple de Balsa de Ves: “En 2006, quan jo era regidor de l'oposició, es va instal·lar la macrogranja i ens van vendre que anaven a contractar a tots els aturats i que anaven a donar molta faena. Però només van contractar a cinc persones del poble”.

La il·lusió es va anar diluint amb els anys. De 2000 a 2020, el municipi ha perdut quasi el 50% de la seua població (de 259 a 131 habitants), la majoria dels quals es va anar des de 2006 (un 40%). Ecologistes ho compara amb Villavaliente, una localitat pròxima similar, que en dues dècades va perdre el 22% dels seus habitants (de 282 a 220). “El sector diu que aquestes instal·lacions fixen la població, però no és cert. Qui voldrà viure al costat d'una granja que genera olors, que contamina, que té trànsit de camions enormes que destrossen els camins públics?”, es queixa Pérez. Fidel Aldudo, jubilat i tinent d'alcalde, viu en La Paret, una pedania de Balsa de Ves on sempre fa mala olor: “L'olor és insuportable, mai t'acostumes”.

Entre els veïns d'aquest poble de carrers estrets i cases baixes, divisió d'opinions. José Murcia, de 79 anys, presa un terç en El Ventorro, l'únic bar del poble: “La macrogranja suposa problemes d'olors, ho note molt quan isc a passejar amb la bicicleta, moltes vegades m'he de tornar per la pesta”. Matilde González, de 50 anys i amb tres fills, es queixa de la falta d'oportunitats: “Estic en l'atur, he tirat el currículum en la granja i no em criden. Ens haurien de donar prioritat als quals vivim ací”. Un altre resident que prefereix no dir el seu nom creu que la instal·lació no genera cap problema i dóna treball.

La regidora des de 2015 —amb llistes obertes— camina al costat de la porta del complex, situat a quatre quilòmetres de la localitat. Assenyala un camp on la terra s'ha pintat de negre amb un material similar al petroli. “És digestato, una mescla que fan entre els purins i altres residus, perquè també tenen una planta de biogàs. La normativa diu que haurien de llaurar en menys de 24 hores per a evitar la contaminació de l'aire, però porta ací diversos dies”, apunta. “Ningú vol aquestes instal·lacions, per això cerquen pobles xicotets amb població envellida i sense tècnics municipals ni teixit associatiu que els puguen plantar cara. I una vegada que s'estableixen intenten expandir-se”. L'empresa no ha respost als correus d'aquest diari.

La patronal Interporc explica que, segons la seua anàlisi, “no existeix ni un sol poble en el qual una granja haja suposat l'abandó de famílies, sinó tot el contrari. Una altra cosa serà que hi haja pobles en els quals una granja no haja pogut frenar la despoblació, però és diferent”. En la seua opinió, aquest sector fa una gran aposta per les zones rurals, la qual cosa atrau a la indústria agroalimentària i a la indústria auxiliar. “L'activitat agrícola i ramadera és essencial per a lluitar contra la despoblació”, resumeix. Quant a la contaminació, apunta que la normativa exigeix aplicar els purins directament en el sòl i enterrar-los abans de 12 hores, la qual cosa està reduint un 30% les emissions d'amoníac, segons els seus informes. “El sector produeix avui un 50% menys de purins i més del 90% dels purins es reutilitza en substitució dels abonaments”, afig. Segons les dades de les diferents patronals, a Espanya hi ha 86.000 granges porcí (un 80% d'elles, de caràcter industrial), 130.000 de boví i 5.000 avícoles.
Plataformes ciutadanes

Les plataformes ciutadanes contra aquesta mena de ramaderia industrial no deixen de créixer. Un exemple és Loporzano sense ramaderia intensiva, a Osca. “Vam ser el primer moviment veïnal que es va oposar a aquesta mena d'explotacions”, diu Rosa Deu, portaveu del moviment. “Ens van instal·lar una granja per a 75.000 pollastres i després vam veure que hi havia diverses peticions per a instal·lar porcí industrial i aconseguim frenar-les”. Quins problemes els genera? “Els purins tenen antibiòtics, metalls pesants i nitrats, que es filtren en el terreny i acaben en els aqüífers, contaminant les aigües. Ja hi ha molts municipis amb aigua no potable”, continua Deu. El seu moviment va impulsar la coordinadora estatal Stop Ramaderia Industrial, que coordina moviments similars per tot el país.

Inma Lozano, de Stop Macrogranjas CLM, critica “el desmesurat creixement d'aquesta mena d'instal·lacions, que s'estan aprovant sense valorar-les en el seu conjunt tant pel consum d'aigua com el de purins”. Lozano viu a Pozuelo, una pedania d'Albacete de menys de 500 habitants on els veïns es mobilitzen contra un projecte per a criar 150.000 porcs. Greenpeace calcula que en els últims tres anys s'han concedit autoritzacions per a noves instal·lacions al ritme de 1,5 al dia, per la qual cosa exigeix una moratòria a aquesta mena de ramaderia, alguna cosa en el que coincideixen totes les plataformes.

En els últims mesos hi ha hagut moltes manifestacions contra nous complexos, encara que la majoria han ocorregut en pobles xicotets, per la qual cosa no han tingut molta visibilitat. Al maig, van portar la seua protesta a diverses capitals de província. Pobles Vius Cuenca ha organitzat diverses concentracions en més de 30 municipis en aqueixa província. A Castella i Lleó un dels focus està a Segòvia; allí, Betlem Bernardos va acudir al juliol a una concentració en el seu municipi, Bernardos. “La nostra plataforma aglutina a 15 pobles preocupats per això, on hi ha 18 projectes pendents d'aprovació. Divendres que ve ens tornem a manifestar”, assenyala. Ocorrerà el mateix en 50 localitats més de tota Espanya. Natividad Pérez ho resumeix així: “Els pobles són un territori de sofriment i resistència. Les plataformes estan donant veu i dignitat als veïns per a parar aquesta bogeria”.